"La crisi actual no se solucionarà rescatant bancs i grans empreses, perquè aquesta no és una crisi financera, és una crisi vital que ha fet perdre el menjar i la feina a moltes persones en tots els racons del món. És a aquesta gent, les vertaderes víctimes de la crisi, a qui s’ha de rescatar". Es pot dir més fort, però no més clar. És l’opinió de Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau 2006 pel seu treball al Banc Grameen, que concedeix microcrèdits sense necessitat de garanties a persones que, d’altra manera, no podrien tenir una casa, una arada o una simple flassada.
L’economista bangladeshià va ser ahir a Palma, convidat per la Fundació Iberostar, per explicar la seva lliçó d’economia social en la conferència Un món sense pobresa, que oferí ahir horabaixa al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears. Al matí, Yunus mantingué un encontre amb els periodistes per explicar-los la seva visió de la crisi, per què ha estat provocada, com sortir-ne i com avançar cap a un món amb menys desigualtats econòmiques i socials. Segons "el banquer dels pobres" –conegut així pel títol d’un dels seus llibres–, la situació actual és fruit d’un "terratrèmol" financer que ha causat "sacsejades a tot el món", especialment als més febles. "La gent que mai no ha contribuït a la crisi se’n converteix en víctima, i no és just no protegir-los mentre els que sí que van crear aquesta crisi encara n’han sortit beneficiats", reivindicà Yunus.
El Nobel apostà així pel canvi de sistema, aportant al capitalisme "la part que li falta": el negoci social. Això és, una empresa que enfoca el seu objectiu de negoci a afavorir un àmbit social determinat i no a l’explotació del màxim benefici possible. Segons el parer de l’economista, el sistema actual i les seves institucions –com el Banc Mundial, del qual és conseller– estan viciats per aquest "egoisme" que "els ha duit al col·lapse". En aquest sentit, Yunus adverteix que el món ha canviat i que el sistema econòmic ha de fer-ho també: redissenyar el mercat, "sabent trobar les solucions a tots els problemes que fins ara ha creat el sistema", i redissenyar la seva estructura i els bancs.
El "banquer dels pobres" recordà que, precisament, els bancs que han caigut en aquesta crisi han estat "els que tan sols donen préstecs amb garantia". Mentrestant, el Banc Grameen ha recuperat el 97% dels seus préstecs, que atorga majoritàriament a dones, té més de 24.000 empleats en 60 països i ha desemborsat uns 5.000 milions d’euros des de la seva fundació, el 1976. Davant aquestes dades, conclogué, es demostra qui és realment més solvent. Obrir la porta a les empreses socials, amb la creació d’una borsa d’inversió social, és una de les idees que des de la seva experiència amb els microcrèdits ofereix Yunus als polítics i empresaris per convertir la crisi actual en una oportunitat de canvi. Una transició que, segons Yunus, podria liderar el nou president dels Estats Units, Barack Obama, però en la qual, alertà, països emergents com l’Índia, la Xina i Bangla Desh tindran molt a dir-hi. Al final, entre Madoff, rescats bancaris i suïcidis d’alts executius, encara queda algú capaç de regirar la lògica capitalista i de demostrar que així i tot s’hi pot triomfar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.