Laura LópezPalma26/12/08 0:00
TW
0

Per evitar el col·lapse de les institucions financeres, descongelar el crèdit i els mercats de diners, la majoria dels governs occidentals s’ha llançat el 2008 al recat dels bancs i caixes d’estalvi. La mesura, promoguda pels Estats Units, ha triomfat també entre els executius del Vell Continent, que un pic més han assumit les tesis nord-americanes en política financera. La cimera del G-20 a Washington, en la qual finalment participà Zapatero, posà de manifest que l’intervencionisme de l’Administració en el mercat és vàlid si es tracta de salvar el capitalisme mateix.

L’objectiu dels rescats bancaris és sanejar un sistema financer tocat per la crisi de les hipoteques d’alt risc (subprime) i per la confiança excessiva en el mercat del totxo com a font inexhaurible de recursos. S’hi pretén assegurar la capitalització dels préstecs interbancaris, com també la dels bancs, en un marc de desconfiança financera. Al final, i per dur a terme el rescat de les entitats financeres que durant tots aquests anys s’han repartit beneficis, els estats pretenen que "afluixin l’aixeta" dels crèdits i que els ciutadans i les empreses puguin optar de nou a més préstecs. Velles receptes per a antigues malalties.