Quant al model econòmic de les Illes, manifestà que ha de representar una nova manera de créixer, "més competitiu, sostenible i estable", que teingui en el turisme el seu motor principal. Un model, defensà, que aposti pel capital humà, el coneixement i la innovació, amb una major interconnexió entre empreses i Administració, "més respectuós" amb el medi ambient i que tingui present "la urgent necessitat de finançament de les Illes".
El cap de l’Executiu autonòmic explicà que per al 2009 hi haurà un "escenari inversor" de 1.200 milions d’euros entre els 730 milions que preveu el pressupost de la Comunitat i els 421 milions en inversions de l’Estat. Finalment, repassà algunes de les mesures posades en marxa en aquests darrers mesos per part del Govern en matèria econòmica, com el pla de mesures de reactivació econòmica i de l’ocupació.
La reclamació d’un nou sistema de finançament, la cogestió aeroportuària, la modernització dels ports i la reactivació de l’economia productiva amb mesures financeres per millorar la liquiditat seran també prioritats del Govern el 2009. Per fer tot això, el president Antich apel·là a "sumar esforços per avançar i afrontar amb seguretat els reptes de futur". El president de CAEB, Josep Oliver, reclamà al seu torn a les administracions públiques que efectuïn una "dràstica" disminució d’impostos i taxes que afecten de manera "negativa" la productivitat empresarial, a causa de "l’exagerada" pressió fiscal que supera la mitjana europea i d’altres comunitats autònomes.
No obstant això, asseverà que "just s’aconseguirà un rumb diferent" si s’emprenen diverses accions en l’àmbit fiscal, laboral i formatiu, entre les quals exigí un nou marc fiscal que incentivi el creixement de la inversió i l’ocupació amb la finalitat de minimitzar els efectes de l’actual crisi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
13 preguntes: 1. Aquesta crisi difereix de les crisis anteriors que van afectar el capitalisme?. 2. Aquesta crisi és diferent de la crisi de 1930?. 3. És la crisi tan greu a Europa o Àsia com en EUA?. 4. Les actuals accions empreses pels poders públics a tot el món són suficients per frenar la crisi?. 5. Quins són els principals riscs que continuen pesant en el sistema financer mundial? I tots els estalvio són iguals davant la crisi? . 6. És l'Eurozona un verdader escut de protecció contra els pitjors aspectes de la crisi i què s'hauria de fer per millorar el seu estat de protecció? 7. Està actualment esfondrant-se el sistema de Bretton Woods (en l'última versió de 1970)? Podria prendre l'Euro el lloc del Dolar US?. 8. Què es pot esperar de la pròxima reunió del G20 a Londres?. 9. És la deflació ara l'amenaça més gran per a les economies mundials?. 10. L'administració d'Obama serà capaç d'impedir l'enfonsament d'EUA en el que s'ha denominat la «Grandíssima Depressió d'EUA »?. 11. En termes de divises, més enllà de la previsió que el dólar repredrà el seu col·lapse en els pròxims mesos, seran la Lliura britànica i el Franc Suïs encara divises amb estatus internacional?. 12. Està el Mercat dels CDS a punt d'esbotzar-se en els pròxims mesos? I quines podrien ser les conseqüències d'aquest fenomen?. 13. La bombolla dels bons de Tresor d'EUA » està a punt d'esbotzar-se?
la crisis sistémica global tendrá en marzo de 2009 un nuevo punto de inflexión de una importancia similar al de septiembre de 2008. Nuestro equipo considera que este período del año 2009 se ve caracterizado por la toma de conciencia general de la existencia de tres principales procesos desestabilizadores de la economía mundial, a saber: 1. la toma de conciencia de la prolongada duración de la crisis; 2. la explosión del desempleo en todo el mundo; 3. el riesgo del colapso abrupto de los sistemas de jubilación por capitalización.