dBalearsPalma18/12/08 0:00
TW
0

El Parlament Europeu va bloquejar ahir la norma que hauria permès ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, tot i que fou aprovada el mes de juny passat pels ministres de Treball dels 27 amb el vot en contra de l’Estat espanyol i Grècia, i l’abstenció de Bèlgica, Xipre, Hongria, Malta i Portugal. Les esmenes fonamentals contra l’ampliació de la jornada van rebre un suport molt superior a la majoria absoluta de 393 vots que era necessària, ja que la majoria van obtenir més de 500 vots. I aquest fet evidencia que, a més de socialistes i grups d’esquerra, les esmenes tingueren el suport de molts eurodiputats del PP europeu, entre ells els espanyols.

Els eurodiputats, a més a més, van aprovar que exigeixen que en un termini de 3 anys se suprimeixin totes les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals. Es tracta dels anomenats opt out, entès com la superació "voluntària" per part del treballador de la jornada màxima de feina, establerta en l’actualitat en 48 hores. Un altre dels punts conflictius i que fou reclamat també per l’Eurocambra va ser la de considerar que era treball la totalitat del temps de guàrdia, inclòs el període inactiu, que efecta directament el professional sanitari. Aquest fet, qüestiona doncs, l’acord assolit pels Vint-i-set que establia que el temps inactiu d’un treballador (com pot ser la guàrdia d’un metge) no s’hauria de considerar temps treballat llevat que la legislació estatal, un conveni col·lectiu o un acord entre interlocutors socials disposin el contrari.

Així, la decisió de l’Eurocambra va tenir molt bona rebuda a l’Estat. El ponent parlamentari sobre la directiva de temps de treball digué que el bloqueig de la directiva és una "oportunitat de rectificar una decisió equivocada" i contruir una "Europa més social". Des del PSOE es felicitaren per "l’excel·lent notícia" que suposa per a l’esquerra europea, el moviment sindical, els treballadors i els professionals liberals posar fre a un camí cap a l’"Europa del segle XIX".

Reaccions balears

Tant la UGT de les Illes Balears com l’STEI-i es felicitaren també de la decisió de bloquejar la norma. Des del sindicat de treballadors de l’ensenyament qualificaren l’acord "d’onada d’esperança" que ajudarà a perpetuar la dificil tasca de mantenir una bona salut laboral i de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Des de la UGT expressaren també la seva satisfació per la decisió ja que, segons comunicaren, la directiva significava "la destrucció de principis fonamentals del dret dels treballadors".

En tot cas, encara no està tot dat i beneït, ja que queda un llarg camí de negociacions. El vot de l’Eurocambra obre un nou període perquè els 27 arribin a un acord. L’informe negatiu s’enviarà al proper Consell europeu i s’iciarà una segona lectura del Consell i la Comissió, que tindran 90 dies per respondre. Si no s’aproven les esmenes es convocarà un comitè de conciliació que tindrà sis setmanes per donar el vistiplau al text. S’espera que devers l’estiu de 2009 s’accepti el document definitiu de la directiva, que no seria efectiva als estats membres fins al 2011.