TW
0

Ens trobam davant el pitjor escenari dels darrers 50 anys per al sector aeri. I és que les aerolínies perdran enguany 3.900 milions d’euros i el 2009, uns 2.000 milions més, segons alertà ahir el director general de l’Agència Internacional del Transport Aeri (IATA), Giovanni Bisignani. Una opinió que comparteix Felipe Navío, president de l’Associació Espanyola de Companyies Aèries (AECA), per qui el panorama actual és "un dels pitjors en gairebé 30 anys tant en àmbit internacional com en l’estatal". "Nosaltres ja anunciàrem el juliol que les perspectives eren dramàtiques i, per desgràcia, les autoritats no ens han fet cas".

Aquesta situació, diu Navío, "és més greu per a comunitats insulars com Balears", on el transport aeri és la seva connexió natural amb els altres territoris. Per això, des d’AECA demanen tant al Govern central com al balear que "prenguin mesures, perquè si no actuen la situació serà de cada vegada més dramàtica per a la nostra indústria". "Mentre que en altres comunitats autònomes on hi ha indústria de l’automòbil es diu que se n’ha de protegir el teixit industrial, aquí què es fa?", es demana Navío, alhora que llança una recomanació: "Hauríem de tenir clar que a Balears, on hi ha tantes aerolínies radicades, el nostre teixit industrial és l’aeronàutica".

El preu del cru, el culpable

Segons les dades de l’IATA, el transport aeri registrarà enguany pèrdues per valor de 5.000 milions de dòlars (3.900 milions d’€). L’explicació sobre per què les pèrdues seran majors enguany que el vinent rau en el preu del petroli i com aquest afectà el transport de càrrega, sobretot als Estats Units. Segons l’IATA, les aerolínies nord-americanes de càrrega tingueren molt poca cobertura per fer front a l’encariment del cru, per la qual cosa hauran d’afrontar unes pèrdues d’uns 3.000 milions d’euros (3.900 milions de dòlars). No obstant això, una de les poques bones notícies de les previsions per a 2009 realitzades per l’IATA és el cost del combustible.

Segons els càlculs de la institució, el preu del cru es mantindrà en una mitjana de 60 dòlars per barril (Brent), la qual cosa suposarà una factura de 110.000 milions d’euros. Aquesta minva del preu del petroli, però, "no solucionarà res mentre no tinguem un creixement econòmic que estimuli la gent a tornar a tenir ganes de volar", explica Navío. Allò que sí farà l’abaratiment del cru és, ho vulguin o no els empresaris, estalviar a les companyies uns 25.000 milions d’euros respecte de la factura d’enguany, ja que la mitjana del cru es va situar en els 100 dòlars per barril.

El transport aeri obtindrà uns ingressos el pròxim any de 390.000 milions d’euros, 27.000 milions menys dels que guanyarà el 2008. Aquesta caiguda és la primera des de la crisi que patí el sector entre el 2001 i el 2002 després dels atacs de l’11-S. I és que, tal com augurà ahir Bisignani, "el 2009 serà un altre any difícil per a tot el món". "El descens d’un 7,89% en el trànsit de càrrega el mes d’octubre és una clara indicació que el pitjor encara ha d’arribar", alertà. Segons les dades de l’organisme que dirigeix, el transport de càrrega patirà una caiguda del 6%. Per part seva, les pèrdues de les aerolínies europees de càrrega assoliran els 770 milions d’euros i estaran encara més afectades del que s’esperava a causa de la debilitat de l’euro.

Els treballadros de LTE faran mobilitzacions

Se’ls ha acabat la paciència. Els treballadors de LTE, "farts d’enganys i de desinformació sobre quina és la situació de l’empresa", faran mobilitzacions i aniran per la via legal contra la direcció de l’aerolínia, segons informà ahir Herminia Caballero, presidenta del comitè d’empresa, després de gairebé quatre hores de reunió amb els representants sindicals. Volen que la direcció de la companyia "presenti ja" el concurs voluntari de creditors i l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).

La situació, segons Caballero, "és dramàtica, perquè des de fa quatre mesos no cobram". Amb la presentació d’aquests documents davant l’Autoritat Laboral, els treballadors "almanco podríem passar a l’atur i cobrar-lo o cercar feina en una altra empresa", explica. Segons Caballero, l’actitud del conseller delegat de la companyia, Michael Harrington, "ha sobrepassat els límits", ja que, va dir, "no s’ha volgut reunir amb nosaltres –el comitè d’empresa i les diferents seccions sindicals– avui i fins i tot ens ha amenaçat".