TW
0

Estam davant una crisi excepcional i la resposta també ha de ser excepcional. Per això, la Comissió Europea va demanar ahir als Vint-i-set que es destinin 200.000 milions d’euros, equivalents a l’1,5 per cent del PIB de la UE, per superar aquesta etapa de recessió generalitzada. Segons va explicar en roda de premsa el president de l’Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, el gruix d’aquests doblers (170.000 milions) l’hauran d’aportar els estats membres, mentre que la quantitat restant sortirà del pressupost comunitari i del Banc Europeu d’Inversions.

La quantitat proposada per la Comissió és "realista", segons el president de la Comissió, que va opinar que habilitar fons per menys de l’1% del PIB europeu, com proposaven alguns estats membres, no seria suficient. Tant Durao Barroso com el responsable d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, van insistir en la importància que la UE actuï davant de la crisi de manera coordinada. Sense coordinació dels esforços nacionals, advertí Almunia, "un i un pot no sumar-ne dos i fins i tot pot donar com a resultat zero". Però ambdós deixaren clar que la coordinació no significa que tots els països hagin d’aplicar les mateixes mesures, sinó que han d’adaptar-les a la situació específica de la seva economia.

Mesures temporals i dirigides

Brussel·les vol que l’estímul pressupostari sigui immediat, per reactivar la demanda i ajudar a recuperar la confiança d’inversors i consumidors, però destaca que les mesures han de ser dirigides i temporals. També incideix que les accions conjunturals han de ser coherents amb l’estratègia a llarg termini de reformes estructurals i de modernització de l’economia europea, així com amb la política de lluita contra el canvi climàtic. Respecte del risc que l’augment de la despesa pública porti els dèficit públics per sobre del límit del 3% del PIB establert pel Pacte d’Estabilitat, Almunia va indicar que s’aplicaran les regles pressupostàries "amb flexibilitat".

Brussel·les sosté que els països de la UE que llancin plans d’estímul fiscal es beneficiaran de dues maneres: en primer lloc, sostindran la demanda en les seves pròpies economies; i, a més, estimularan la demanda en altres estats membres, la qual cosa beneficiarà els seus propis exportadors. "Una actuació coordinada generarà efectes multiplicadors i evitarà els problemes que poden resultar d’un enfocament fragmentat", va assenyalar Barroso.

Així mateix, apuntà que totes les mesures que han pres els estats membres en els darrers dies, incloses les rebaixes de l’IVA anunciades pel primer ministre britànic Gordon Brown, s’ajusten al pla dissenyat per l’Executiu comunitari. No obstant això, va considerar que per estimular l’economia és més eficaç augmentar la despesa pública que no retallar els impostos perquè els contribuents poden decidir no gastar els diners que estalvien per aquesta via.

Quan li demanaren per la resistència d’Alemanya d’anar més enllà de l’1% del PIB en el seu pla d’estímul, el president de la Comissió es va mostrar convençut que tots els estats membres reticents arribaran a acceptar la proposta de Brussel·les perquè així ho exigeix la situació econòmica. En tot cas, va ressaltar que un impuls inferior a l’1% no seria suficient per reactivar l’economia. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, té previst anunciar avui en el Congrés les noves mesures que adoptarà en aplicació de les directrius de Brussel·les. També el president gal, Nicolás Sarkozy, presentarà en els pròxims dies el pla d’estímul de França. Els caps d’estat i de Govern dels Vint-i-set debatran la proposta en la cimera que es durà a terme a Brussel·les els dies 11 i 12 de desembre.

"El pla de rellançament és la millor manera de donar confiança als ciutadans fent front als temors d’una recessió profunda i prolongada", va insistir Barroso. Va destacar que el pla és una "caixa d’eines" i que no tots els estats membres han de prendre les mateixes mesures perquè la situació econòmica és diferent a cada país. Allò que és important, va subratllar el president de la Comissió, és una actuació coordinada.

Pla automobilístic

El president de la Comissió va ressaltar que la UE no aprovarà un pla industrial "a l’antiga" per al sector automobilístic perquè això seria "contraproduent". Segons ell, el que s’ha de fer és ajudar-lo a transformar-se en una indústria més moderna, més ecològica i que s’adapti millor a la demanda. El pla de Brussel·les també preveu una major flexibilitat en els préstecs i les garanties per a la indústria automobilística.