“La moda per la roba arrugada i texana és dolenta per als tintorers”

Pateix el sector de la rentada en sec un retrocès?

Sí, estam notant certa caiguda de les demandes. I amb la crisi financera internacional, que es tradueix en un menor poder adquisitiu de les famílies, la situació s’ha agreujat. Les botigues de roba, per exemple, poden abaixar el preu de les seves peces, però nosaltres no tenim marge d’abaratiment.

No s’esperava que la crisi minvàs la compra de roba nova en benefici de l’antiga?

No. Tot i no comprar-ne de nova, els ciutadans tampoc no ens duen, als tintorers, les peces per netejar. Per què? Idò perquè les economies familiars han hagut de retallar costos de tot arreu. I, entre d’altres, estan suprimint el servei de neteja.

L’obertura de franquícies ha estat dolenta per als tintorers tradicionals?

No, no ens han fet mal. És un altre sector, amb punts de vista diferents. Les franquícies es dirigeixen a un perfil de clients que vol pagar menys i els establiments tradicionals, per ventura, tiram cap a la qualitat per damunt dels preus.

Aleshores, qui n’és el culpable? La massificació de la roba informal?

Bé, la tendència a dur roba informal i texana, que no cal planxar-la perquè les arrugues fan bonic, no és molt bona per al nostre sector.

Vestim pitjor?

No, senzillament vestim de manera diferent. I menys formal. Abans, la gent vestia molt elegant per anar a casaments o comunions. I avui dia, en canvi, es duen moltes peces informals a aquest tipus de celebracions. Jo, personalment, consider fins i tot que és inadequat vestir així a certes cerimònies.

Manca relleu als negocis familiars?

És un problema afegit que estam patint. Els joves no ho veuen clar i s’estimen més fer feina a llocs més senzills. Aquí s’han de fer moltes hores extra, a banda de l’horari d’obertura al públic. I a d’altres llocs, a més a més, poden cobrar els mateixos sous, fent feina menys hores laborals i amb menys problemes!