Aquesta dada suposa un increment de 0,103 punts respecte a la taxa d’agost, que es va situar en el 2,44%, i és més de tres pics superior a la de setembre de 2007, quan es col·locà en el 0,771%. A més, aquest increment de la morositat suposa la quinzena pujada consecutiva. El saldo de crèdits dubtosos augmentà en 1.937 milions d’euros respecte al mes d’agost, en situar-se en 45.631 milions d’euros el setembre davant els 43.694 milions que suposaven el mes anterior. El volum total de préstecs concedits fins a setembre assolí 1,79 bilions d’euros.
Les caixes disposaven el setembre del major saldo dubtós, que es va situar en 26.039 milions d’euros, després d’augmentar en 572 milions respecte al mes anterior i 19.600 milions davant el registrat un any enrere. D’aquesta manera, les caixes d’estalvis situaren la seva taxa de morositat en el 2,961%, quatre vegades per damunt de la que marcaren el setembre de 2007, quan es col·locà en el 0,791% del crèdit.
Les caixes, al nivell més alt
La morositat de les caixes se situa en el nivell més alt des de novembre de 1997, quan la taxa assolí el 3%. Les caixes tenien concedits 879.263 milions d’euros fins a aquell mes, 65.631 milions més que al tancament de setembre de l’any 2007. Per la seva part, la morositat dels bancs també es troba en màxims històrics i tancà el setembre en el 2,116%, un nivell que no registrava des de gener de 1998, quan suposava el 2,136% del total dels crèdits. En concret, els bancs tenien concedits 805.378 milions en crèdits als seus clients fins a setembre, dels quals 17.045 milions eren de caràcter dubtós, més del triple que el mateix mes de 2007, quan assolien 5.098 milions d’euros. A més, el saldo dubtós va augmentar en 1.099 milions d’euros respecte a l’agost.
Mentrestant, les cooperatives de crèdit situaren la seva morositat en el 2,331% i els seus crèdits es col·locaren en 95.037 milions d’euros, dels quals 2.216 milions eren dubtosos. El Banc d’Espanya advertí recentment que la morositat continuarà creixent i incidirà en el compte de resultats de bancs i caixes, amb la qual cosa els obligarà a realitzar "majors provisions específiques" per cobrir els impagaments, pel fet que les entitats hauran de millorar la seva eficiència de costos amb mesures com l’aprofitament d’economies d’escala.
Podria arribar al 9%
En el darrer informe d’estabilitat financera, l’institut emissor constatà que la taxa de morositat "s’ha remuntat amb intensitat" i pronosticà que "continuarà augmentant en els pròxims trimestres", i reduirà la taxa de cobertura de les entitats i la situarà en línia amb la d’altres sistemes bancaris de l’entorn. Segons els càlculs de l’organisme que presideix Miguel Angel Fernández Ordóñez, els fons de cobertura d’insolvències constituïts fins ara permeten cobrir les pèrdues associades a una taxa de morositat del 4%, però l’esmentada cobertura pot anar més enllà si es té en compte la recurrència dels resultats.
De fet, si la proporció de cobertura es veu ampliada amb els beneficis d’un any, possibilitaria cobrir una taxa de morositat del 7%. Si s’afegeixen tres quartes parts dels beneficis de dos anys consecutius, la cobertura de les pèrdues arribaria a una morositat del 9%, "escenari de considerable estrès per als comptes de resultats", tal com alerta el Banc d’Espanya.
Competència critica que hagin ajudat "bancs poc eficients"
El president de la Comissió Nacional de la Competència, Luis Berenguer, va dir ahir que els ajuts públics al sector financer són inevitables per a la sostenibilitat de l’economia, encara que criticà que "poden ajudar els menys eficients en detriment dels que han actuat de manera eficient i correcta". Després de comparèixer en la Comissió d’Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats, Berenguer explicà que els ajuts governamentals a la banca són "inevitables", perquè "cap Estat no pot permetre’s que s’esfondri el sistema financer", tot i que insistí que aquest suport "no pot constituir un incentiu per a una actuació no del tot adequada a les normes".
Durant la seva compareixença, Berenguer va reconèixer que la ineficient supervisió financera en alguns països, dels quals va excloure Espanya, ha fomentat unes actuacions no del tot correctes per part d’algunes entitats, que ara "estan més ben parades perquè saben que l’Estat no permetrà que una entitat financera s’enfonsi".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.