No és una tasca fàcil, ja que a curt termini n’hi ha una de més urgent: fer front a una crisi que ha anul·lat el creixement econòmic dels EUA i que ha provocat la contracció de l’Eurozona per primer pic des que s’hi implantà la moneda única. La recepta de la cimera són les mateixes mesures fiscals i monetàries que ja apliquen alguns països: davallades de tipus i plans d’estímul fiscal, amb baixades i amb devolucions d’imposts.
De moment, el Regne Unit, el Japó, Alemanya i la Xina ja tenen damunt la taula les seves respectives mesures d’estímul. Als EUA, el Govern de Bush es resisteix a tirar endavant aquesta mesura, però el president, Barack Obama, ha anunciat que aquesta és una de les seves prioritats, de manera que es dóna per fet que la major economia del món utilitzarà doblers públics per reactivar el consum.
Dissabte mateix, al final de la reunió, el director gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, afirmà que el món necessita un estímul fiscal d’1,2 bilions de dòlars per combatre la crisi i que l’entitat promourà una expansió pressupostària coordinada. Amb la determinació de posar-hi tots els doblers que siguin necessaris, existeix la confiança que la reactivació econòmica arribarà també als països emergents, que s’han vist contagiats pels mals dels països més desenvolupats.
La participació d’Espanya en la cimera ha estat ben acollida en general per les principals forces polítiques, incloses les oposicions. Mentre que el PSOE es mostra "orgullós" del paper exercit per Zapatero, el responsable d’Economia del PP, Cristóbal Montoro, insisteix que el Govern ha de prendre "decisions immediates contra la recessió" sense esperar la pròxima reunió del G20. "La cimera de Washington ha acabat i la crisi d’Espanya continuarà amb nosaltres", advertí Montoro. El més crític ha estat el fins ara coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, que lamenta que Zapatero "hagi malgastat a Washington l’oportunitat de liderar el canvi del sistema financer internacional".
Arriba el temps d’Obama
Barack Obama renuncià ahir al seu lloc en el Senat dels Estats Units, quan falten més de dos mesos per al seu jurament com a president i el món l’espera com a timoner enmig de la tempesta econòmica i financera actual. "Avui pos fi a una etapa i en començ una altra", declarà Obama en una carta distribuïda ahir i en la qual dóna les gràcies a Illinois, que el votà com a senador fa dos anys.
"Deix el Senat i em prepar per a les responsabilitats que assumiré com a pròxim president de la nostra nació", va afegir Obama, l’absència del qual en la cimera del G20 ha donat a aquesta un caràcter més de promeses que no d’acció. Obama, que guanyà les eleccions el 4 de novembre amb un 52% del vot popular i tindrà al Congrés majoria demòcrata en ambdues cambres, indicà que està a favor d’un estímul i que, si els legisladors no ho aproven abans de cap d’any, serà el primer que farà després de la seva investidura el 20 de gener.
"Els problemes que afrontam com a país són ara més nombrosos i difícils que quan jo vaig arribar a Chicago", afegí el president electe, que durant la campanya prometé que revisaria els pactes comercials que EUA ha firmat amb altres països i als quals ell atribueix la pèrdua de milions de llocs de feina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.