Balears, al capdavant

Les coes davant les oficines del SOIB ahir a Palma així ho evidenciaven. De fet, cal remuntar-se fins a la crisi del trienni negre (1991-1993) per trobar coes de ciutadans sense feina tan nombroses. I si bé s’ha complicat la situació de tots els treballadors, la crisi econòmica s’ha perjudicat més certs col·lectius en concret, com ara els joves de menys de 25 anys i les persones que cerquen la seva primera feina en el mercat laboral. També els estrangers, ja que el 27,05% de les persones parades ho són (15.412). En dades absolutes, pareix que els homes estan patint més la crisi que no pas les dones. Per sectors econòmics, el més damnificat és el de serveis, amb un increment d’aturats especialment notori a l’hoteleria. La construcció tampoc no se’n salva i injecta un de cada deu treballadors a la coa de l’atur.

I pot arribar al 14%

I si l’atur és ara per ara preocupant, les perspectives són encara més fosques. "L’atur, a l’època d’hivern, podria arribar al 13 o al 14%", vaticinà Joana Barceló. Evidentment, l’augment dels desocupats reflecteix una destrucció de llocs de feina. No debades, les Illes n’han vist desaparèixer més de 15.000. Tal com avançà Llorenç Pou, director de Planificació Estratègica, "la incertesa econòmica" ha conduït les Illes cap a una "incapacitat" per generar llocs de treball.

El sector de la construcció en seria el més perjudicat, atès que se n’han destruït prop de 12.000 llocs tan sols el mes d’octubre. Els serveis immobiliaris també han reduït 1.600 contractes, mentre que l’hostaleria en perd 1.500. En paral·lel a l’atur, el nombre d’inscripcions a la Seguretat Social ha minvat sensiblement. Llorenç Pou destacà que l’afiliació a l’octubre ha caigut un 5,69% respecte del mes anterior i un 3,01% en termes interanuals. Ara mateix, per tant, són 463.615 els ciutadans registrats oficialment a la Seguretat Social.

Es tracta "d’una caiguda més intensa que a la resta de l’Estat espanyol", reconegué el director de Planificació Estratègica. Ara bé, Pou també volgué remarcar una dada per a l’optimisme. És normal que l’afiliació davalli en aquestes altures de l’any, perquè la temporada turística s’acaba amb el mes d’octubre. "Però la caiguda no ha estat tan forta com els anys anteriors", precisà. I en aquest punt les dades juguen a favor de Pou: el 2005, l’afiliació s’enfonsà un 8,9%, mentre que el 2006 i el 2007 caigué, respectivament, el 10,4% i el 10,7%.

Formentera resisteix

Totes les illes, però, registren dades negatives. Menorca és la que en surt pitjor parada, ja que veu augmentat l’atur un 57,8% respecte del mateix mes de 2007. Mallorca és la següent, amb un 54,9%, i Eivissa registra un
45,7%. L’única que se salva de la crema és Formentera, que tan sols augmenta un 22% la taxa d’atur.

10,9
La pujada més alta
a tot l’Estat espanyol

La taxa d’atur se situa a l’Arxipèlag en un 10,9% i és conseqüència directa de la destrucció de llocs de feina succeïda entre el setembre i l’octubre que ara deixam enrere. De fet, els aturats han augmentat un 21,74% a l’octubre a causa de la fi de la temporada alta del turisme. Paradoxalment, aquest mateix sector és al qual s’aferra amb desesperació el Govern per mantenir l’optimisme. Segons Carles Manera, "el turisme tornarà a ésser el motor de l’economia al 2009".

110.000 aturats

Les centrals sindicals estimen que l’any 2008 es tancarà amb un nombre d’aturats proper als 110.000. Joana Barceló, tanmateix, rebutjà ahir que l’any acabi amb aquesta xifra de persones sense feina. "Tenim les nostres previsions i creim que s’acostarà més aviat a les 80.000", digué la consellera de Treball. El president de la CAEB, Josep Oliver, també especulà i vaticinà que el nombre d’aturats a les Illes Balears se situarà, durant els mesos d’hivern, entre els 77.000 i els 82.000.