TW
0

Devers 1.000 famílies residents en les Illes Balears podrien haver perdut al voltant de 100 milions d'euros després de la fallida de la financera nord-americana Lehman Brothers el passat mes de setembre, segons les estimacions de l'Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc Consum), que rep trucades de consulta a diari i ja atén a prop de 40 afectats, el doble que fa un mes, els interessos dels quals estudia representar davant les entitats bancàries de les illes que van vendre bons sense informar del risc de la inversió.

Així ho ha manifestat avui, en un encontre amb els mitjans de comunicació, la delegada d'aquesta entitat a les illes, Isabel Martorell, qui ha explicat que aquests bons foren venuts en la nostra Comunitat Autònoma fins al passat mes de setembre, poc abans que es produís la fallida, per part de Bankinter, Citibank, Deutsche Bank, Banc Urquijo, Barclays, Banca March i Sa Nostra, que, en primera instància, van recomanar als seus clients que es presentassin pel seu compte als concursos de creditors als EUA, Holanda i Regne Unit.

Segons ha exposat Martorell, aquesta formar d'actuar “no és correcta” i per tant, Ausbanc es disposa a “prendre accions” per ajudar els perjudicats, que han perdut una mitjana de 100.000 euros -ja que les quantitats invertides oscil·len entre els 6.000 euros i els 300.000 euros-, per a qui intentaran aconseguir la “recuperació del 100 per 100” mitjançant una sèrie de negociacions que es van iniciar la setmana passada amb Banca March i que continuaran, a partir de la setmana pròxima, amb Sa Nostra, encara que no va detallar la marxa d'aquests contactes.

Per a Ausbanc, la inversió fallida és “de tal magnitud” que les financeres, que ha acusat de “negligència” en la gestió dels fons dels seus clients, “no poden tancar els ulls” i han d'“actuar de forma directa, clara i contundent”, segons reclamà. Ja que es dóna la circumstància que, en molts casos, els afectats van perdre els seus “estalvis de tota la vida” i “ara s'han quedat sense res”, en confiar en les entitats que els van vendre productes bancaris sense “oferir-los cap tipus d'informació” sobre el risc que comportaven.

Un altre aspecte que també la portaveu de l'associació d'usuaris ha fet ressaltar de les Balears és que, en la majoria de casos, en els bons venuts no apareixia” el nom de Lehman Brothers, que havia de figurar en qualitat d'entitat emissora. Encara que, d'altra banda, s'ha “alegrat” que consti el del banc o caixa al que van ser adquirits, ja que això facilitarà els processos judicials per als quals Ausbanc ja es prepara, si fallen les negociacions, en els quals acusarà les entitats de “publicitat enganyosa”, “insuficiència d'informació”, “assessorament deficient”, així com un evident “incompliment contractual”, ha dit.

Referent a això, va explicar que la situació actual “no és nova”, ja que es van produir anteriorment i existeixen diverses sentències judicials favorables als clients de les financeres, una d'elles emesa a Palma el 2004, que van reconèixer els drets dels demandants, malgrat que en aquest cas havien estat informats sobre el risc de les operacions fallides que van provocar les demandes posteriors. Amb aquests antecedents, Martorell ha considerat que s'incrementen les probabilitats de les quals els clients recuperin la totalitat del nominal invertit.

NO INFORMEN ELS CLIENTS

D'altra banda, Isabel Martorell ha lamentat que hagin hagut de ser els propis clients que, després de conèixer la crisi financera nord-americana, es posassin en contacte amb els seus bancs per conèixer la situació dels seus bons, en lloc que fossin les entitats els qui donassin compte, com es pot esperar.

Es pot recordar que Lehman Brothers, que era considerat el major col·locador de bons al món i tenia un arqueig bancari qualificat com 'A' -fins a desembre de 2007 'AAA'-, va anunciar el passat 15 de setembre la seva fallida, que a Espanya ha compromès inversions per un valor total de 3.000 milions d'euros, segons les estimacions realitzades per la central d'Ausbanc. En alguns casos, com el del banc Banif, es va optar per reemplaçar els clients els bons per altres productes bancaris.