Entre el 29 i el 31 d’octubre, el rei i Zapatero participaran en les diverses sessions de la cimera salvadorenca, que té com a lema Joventut i Desenvolupament però que ha adaptat els treballs a alllò que més preocupa en l’actualitat en l’àmbit internacional: la crisi financera. D’aquesta conjuntura tindran l’oportunitat de parlar els líders iberoamericans en les sessions previstes a porta tancada i en les cites bilaterals que se succeiran al llarg dels tres dies.
Espanya ja té pactades algunes d’aquestes entrevistes i, com és habitual, es mantindran sengles reunions amb el president de Mèxic, Felipe Calderón, i amb els presidents dels països centreamericans. A més d’això, protagonitzaran una altra trobada amb Calderón i amb el president brasiler, Luis Inazio Lula da Silva, dos líders de països integrants del G 20, el grup que té la cita el 15 de novembre a Washington per abordar la crisi econòmica internacional. Un bon moment, segons fonts del Govern, perquè l’Estat espanyol insisteixi en els arguments que defensa per justificar la seva presència en aquesta cimera. Cal cremar tots els cartutxos.
Reunió amb Chávez?
Una altra de les incògnites és si es reunirà o no el cap de l’Executiu amb el president veneçolà, Hugo Chávez. Se suposa que les relacions estan normalitzades després del "Per què no calles?" del rei, però en principi això no està previst, encara que l’agenda final de les bilaterals no està tancada i hi pot haver contactes que es tanquin fins i tot una vegada començada la cimera d’El Salvador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una persona que coneix molt bé els nord-americans i la seva política em va dir en una ocació que els EUA no són, en principi, ni amics ni enemics de ningú, simplement són amics o enemics depenent de les circumstàncies i dels seus interessos puntuals. La participació o no de l'estat espanyol a la cimera dependrà, per tant, d'aquesta premissa.
No sem acut cap altra paraula. Patètic.