TW
0

D’ençà que la crisi va fer el bot de les grans xifres macroeconòmiques al quefer de cada dia hi ha una expressió que apareix gairebé tots els dies als diaris. El temut Expedient de Regulació d’Ocupació.

Aquesta és la fórmula per la qual moltes empreses (Seat, Spanair, Nissan, Renault, Ono, Ford, Futura i un llarg etcètera) han optat darrerament per suspendre les relacions laborals amb els seus empleats.

Aquest acomiadament col·lectiu es fa així per tal d’evitar un prejudici major quan hi ha, per exemple, dificultats econòmiques. No és, tanmateix, l’única via per rescindir contractes a la qual s’acullen els empresaris per al·legar problemes econòmics.

De fet, els sindicats alerten d’un "augment abusiu" d’acomiadaments individuals perquè s’al·leguen "problemes econòmics" que en realitat no en tenen. Diuen que, a l’empara de la crisi, "retallen de manera silenciosa".

Manuel Pelarda, secretari d’Acció Sindical d’UGT, explica que el servei jurídic de la seva central rebé en el mes de setembre 1.500 consultes de treballadors que havien estat acomiadats per l’aplicació de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors.

Un fenomen que també han detectat en la CGT. "A final d’agost decidírem duplicar els treballadors de la nostra assessoria jurídica", assegura el secretari general del sindicat, Pep Juárez, qui explica que han passat de rebre una consulta setmanal per acomidament a atendre’n "una o més al dia".

També des de CCOO s’alertava d’aquesta situació divendres. Després de conèixer-se les darreres dades de l’Enquesta de població activa, el sindicat feia una crida als empresaris perquè no abusin de la situació de crisi a l’hora de dur a terme reduccions desproporcionades de personal. I exigien a Inspecció de treball un "esforç" per frenar el frau en les relacions laborals, "encara més reiterat en situacions de crisi".

Els sindicats adeverteixen que aquests acomiadaments suposen, a més, un increment de càrrega de feina pels treballadors que queden a l’empresa i que els acomiadats estan, en gran mesura, indefensos.

"El problema –diu Pelarda– és que l’empresari no està obligat a demostrar que pateix necessitats econòmiques". Per provar-ho, el treballador hauria d’emprendre mesures judicials, cosa que fa molt rarament.

"Aquests comiats persegueixen que es redueixin en un 60% les indemnitzacions, i de fet ho aconsegueixen: la compensació passa dels 45 dies per any treballat als 20 prevists dins el supòsit que al·lega problemes econòmics", diu Peralta. I Juárez ho confirma: "és una manera d’abaratir els costos".