97.123 estrangers afiliats a la Seguretat Social

Una mitjana de 72.723 estrangers es varen adscriure al règim general, mentre que 16.056 eren autònoms, 1.484 pertanyien a la branca agrària, 211 treballadors de la mar i 6.649 es resgitraren dins el règim d’empleats de la llar. Per sectors, i un pic més, allà on més treballadors estrangers s’havien donat d’alta en la Seguretat Social el darrer mes de l’estiu era en l’hoteleria (29.274), seguida de la construcció (11.306) i del comerç i la reparació de vehicles de motor (8.980). Són àmbits que, tot i la crisi, resisteixen millor que en altres comunitats autònomes.

Darrere d’aquests registres vénen els dels treballadors emmarcats en les activitats immobiliàries i de lloguer (7.639); els d’activitats socials i serveis personals (4.484); els de transport, emmagatzematge i comunicacions (3.777); els de la indústria manufacturera (3.185) i els de les activitats sanitàries i veterinàries (1.968). Quant al conjunt de l’Estat, la Seguretat Social perdé més de 23.200 afiliats estrangers per setembre. L’activitat de l’hoteleria i la de la construcció són les que registraren els majors descensos.

Marroquins, equatorians i colombians foren els ciutadans estrangers inscrits més nombrosos, encara que foren un cop més els ciutadans dels nous països de la UE els que més varen créixer. Així, el total d’immigrants inscrits en el sistema se situà en 2.088.657. Catalunya, amb 480.304 estrangers cotitzants i Madrid, amb 449.959, concentraren gairebé la meitat dels estrangers afiliats i sumaren entre ambdues el 44,54% del total d’immigrants ocupats.

Després d’aquestes dues regions se situaren el País Valencià, amb 226.823 afiliats estrangers i Andalusia, amb 207.794 ocupats. Les Balears, amb 97.123, n’ocupava la cinquena posició. Per contra, les comunitats amb menys incorporació d’immigrants a la Seguretat Social per setembre varen ser Cantàbria, amb 15.068; Extremadura, amb 12.458, i les ciutats autònomes de Melilla, amb 3.768 i Ceuta, amb 2.462.