TW
0

Seria una gran notícia, però la seva posada en marxa és poc factible. L’establiment d’un salari mínim europeu, la darrera proposta del grup d’Esquerra Unitària al Parlament Europeu, agrada als sindicats de les Illes. La sensació, però, és que la iniciativa es perdrà pel camí en una Europa que liberalitza béns i serveis al mateix ritme que retalla drets socials.

El 60% de la mitjana del salari de referència (bé en l’àmbit estatal, bé en el sectorial) per cada treballador és una de les mesures aprovades aquesta setmana pel ple de l’Eurocambra i a la qual el Parlament de Brussel·les insta els 27 estats membres de la UE.

Però els sindicats no ho veuen clar. El context polític i econòmic actual, amb la directiva Bolkestein com a principal monstre de tres caps, preocupa.

Dèficit social

"Seria fantàstic que hi hagués un salari mínim com a referent a Europa, perquè funcionaria com a cobertura de supervivència de les rendes salarials més baixes", opina Biel Caldentey, de l’STE-i. Viable? "Amb el moment econòmic que vivim és molt complicat –afirma–, perquè ara més que mai veiem que el dèficit de la construcció europea és social", remata.

En la mateixa línia s’expressen els secretaris generals d’UGT, CCOO, USOi CGT, Lorenzo Bravo, Josep Benedicto, David Díaz i Pep Juárez.

Per a Juárez és "difícil" oposar-se a una mesura com aquesta, tot i que la jutja d’insuficient. "El salari mínim, i més en un escenari amb el 15% d’atur, no tracta el problema fonamental que és la destrucció de llocs de feina", segons alerta i explica que la CGT treballa cap a una altra direcció: el salari social. Un dret pel qual també advoquen dins USO.

"El salari mínim pot anar bé, però no és la panacea de res ni molt menys, nosaltres defensam el salari social que cobreixi els drets de tothom pel simple fet de ser persones, no treballadors", reivindica Juárez posant d’exemple el Parlament basc, en què la iniciativa ja s’ha debatut a proposta dels grups parlamentaris d’Eusko Alkartasunai d’Ezker Batua.

Un altre dels problemes que planteja un salari mínim unificat és, precisament, la falta de legislació comunitària. "La situcació és molt complicada, perquè la normativa comuna és nul·la", segons explica Josep Benedicto.

De fet, el salari mínim per l’any 2009 és mou a l’Europa dels 27 entre els 1.570 euros mensuals dels luxemburguesos i els 112,5€ dels búlgars. El Regne Unit ni tan sols té establerta una renda mínima.

Ara la directiva Bolkestein, que permet la mobilitat dels treballadors entre els estats membres, podria fer que una persona nascuda a Varsòvia fes feina a Palma cobrant el salari polonès.

"La Confederació Europea de Sindicats", diu Lorenzo Bravo (UGT) "ja fa feina per unir criteris en àmbit social, cosa que aniria bé en lloc de liberalitzar tant l’economia". "Veurem perquè ens serveix Europa, si ja ni es posen d’acord en les coses que ells creuen importants –l’economia, les finances–!", exclama.

Aquest és precisament un dels punts més conflictius que assenyala David Díaz, ja que recorda, a més, que dos milions de treballadors a l’Estat espanyol no tenen un conveni col·lectiu i "se’ls ha d’aplicar l’Estatut de Treballadors, que només garanteix uns mínims".

A l’Estat espanyol la renda mínima no arriba al 60% del salari mitjà proposat per l’Eurocambra. El Salari Mínim Interprofessional queda fixat en 600€, mentre que l’Institut Nacional d’Estadística xifra la renda mitjana dels treballadors a l’Estat en 1.524 euros mensuals. En aquesta legislatura s’hauria d’arribar als 800€. Estaríem més a prop. Per arribar-hi, n’hauríem de cobrar, almanco, 900.