El secretari del Tresor nord-americà, Henry Paulson, el president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, i altres importants reguladors detallaran el pla nord-americà a les 08:30 d'avui (14:30 hora peninsular).
La Casa Blanca va anunciar la compra dels crèdits bancaris després de que Regne Unit, Alemanya, França i altres països de la Unió Europea (UE) fessin pública la injecció de grans quantitats de diners per salvar les entitats i fer front a la crisi que assola els mercats internacionals.
Segons fonts informades de la situació, el pla del Tresor considera prendre participacions de 25.000 milions de dòlars (18.293 milions d'euros) en les institucions Bank of America, Wells Fargo, Citigroup, JP Morgan, Goldman Sachs, Morgan Stanley i Bank of New York, els que a més hauran de buscar 10.000 milions de dòlars (7.319 milions d'euros) als mercats, llevat de Bank of America.
Dels 250.000 milions de dòlars d'injecció de capital per part del Tresor, la meitat podria anar a nou dels majors bancs nord-americans. A més, la proposta sobre la participació en el capital dels bancs nord-americans també contindrà una provisió per a la cobertura il·limitada de la Corporació d'Assegurança Federal per a Dipòsits (FDIC, per les seves sigles en anglès) durant el pròxim any.
MERCATS DISPARATS
La mitjana industrial Dow Jones i l'índex S&P 500 van escalar un impressionant 11 per cent el dilluns, el seu millor tancament en un dia des que hi ha registres, amb la qual cosa es van recuperar de la seva pitjor setmana en la història quan el pànic es va apoderar dels inversors.
Molts temien que el col·lapse dels bancs no tindria fre i que les grans economies es dirigien cap a una recessió, però les accions europees van pujar també un 10 per cent. En aquest sentit, les borses globals van sumar ahir més de 1.700 milions de dòlars de valor (1.244 milions de dòlars), sobre la base d'una pujada rècord d'un 9,3 per cent de l'índex MSCI d'accions mundials
“En algun moment de la setmana passada semblava que enfrontàvem una apocalipsi, així que comptar amb un pla per estabilitzar als bancs és un gran progrés”, va dir el president d'inversions d'Harris Private Bank en Chicago, Jack Ablin.
El pla representa un gir dels funcionaris de Washington, qui fins fa molt poc s'havien centrat en construir un aparell per sanejar els actius ilíquids dels bancs.
Wall Street també es va centrar en el banc d'inversió Morgan Stanley, que va concretar un acord financer amb el japonès Mitsubishi UFJ Financial Group Inc (MUFG), possiblement amb suport del Govern nord-americà. Les accions de Morgan Stanley van pujar un 87 per cent, després de perdre un 58 per cent la setmana passada.
El Banc Santander d'Espanya va anunciar ahir que comprarà el 75 per cent que no té de la caixa d'estalvi i crèdits Sovereign. El major banc de la zona de l'euro aprofita així les ofertes que deixa la crisi del sector financer.
A més dels rescats bancaris, la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu, el Banc d'Anglaterra i el Banc Nacional Suís van manifestar que prestaran als bancs comercials la liquiditat en dòlars.
L'anunci va tenir un impacte en les taxes de préstecs interbancaris, que es van relaxar, però encara no hi ha evidència sobre si els fons tornaran a fluir cap a les empreses.
Així mateix, Paulson es va reunir el dilluns amb importants banquers de Wall Street per delinear el pla, que considera que el Govern compri accions en firmes financeres a fi de restaurar la confiança en els mercats atribulads.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I qui paga el rescat? Al gener de 1980 el govern dels EUA va autoritzar el rescat de la Chrysler, que es trobava en dificultats des de 1975 a causa de la recessió. Els directius de la companyia van proposar un pla al govern per a restructurar l'empresa, tancant plantes, reduint salaris i tallant beneficis. Tot això es faria amb l'ajuda de la burocràcia sindical. En els anys següents Chrysler va tancar 28 plantes en Estats Units, va acomiadar a 48 mil obrers (d'una plantilla de 98 mil). Altres 20 mil empleats també van perdre la seva ocupació. Això són els rescats. Doblers de la gent per a fotre a la gent.