TW
0

La crisi convertida en caos financer en l’àmbit mundial tornà ahir a fer caure els mercats internacionals, els principals indicadors dels quals registraren pèrdues històriques, ignorant les mesures preses pels principals organismes reguladors. Wall Street, tanmateix, aconseguí salvar-se a darrera hora i just descendí un 1,49%. La borsa de Madrid liderà les caigudes a Europa i tancà la sessió amb una baixada del 9,14%, fet que suposa la pitjor jornada de la seva història.

A més, l’índex espanyol acumulà durant la setmana un descens del 21,2% i perdé així la barrera psicològica dels 9.000 punts, un nivell que no es coneixia des d’abril del 2005. La resta de les borses europees van cloure amb caigudes d’entre el 7 i el 8%, espantades per la por internacional. El pànic i el pessimisme tornaren a apoderar-se dels mercats internacionals, que un dia més assoliren pèrdues històriques.

A Europa, la borsa de Madrid encapçalà les baixades. Tots els grans valors baixaren: Banco Santander, l’11,94%; BBVA, l’11,37%; Iberdrola, el 10,57%; Telefónica, el 9,1%, i Repsol, el 4,78%. Els valors més castigats foren Iberdrola Renovables (-15,30%), Acciona (-13,05%), Santander (–11,95%) i BBVA (-11,37%). Una mica més del 10% descendiren Sacyr (10,78) i Criteria (10,39), mentre que perderen més del 9 % Banco Popular (9,57), Ferrovial (9,46) i Telefónica, ja que cediren més del 8 per cent, Red Eléctrica (8,71), Banesto (8,59), Mapfre (8,53) i Gas Natural (8,26).

Des de l’obertura de la sessió, el principal índex espanyol entrà en grans pèrdues, impulsat per les caigudes de dijous a Nova York (el Dow Jones va perdre més del 7%) i el desastre dels mercats asiàtics (el NIKKEI en perdé un 9,6%). El moment més crític s’assolí minuts abans de la mateixa obertura de Wall Street, quan l’Ibex queia més del 10%, i marcava un mínim de 8.835 punts. Al final, la situació no pogué corregir-se i la borsa de Madrid acumulà un descens anual del seu valor del 40%.

La resta de mercats europeus no es troben en una situació millor. Així, la borsa de París va perdre un 7,7% (-22,15% en la setmana), Milà un 6,5% (21,6%), Frankfurt un 7% (21,6%) i Londres entorn del 8% (21%). Les principals baixades, a part del parquet espanyol, correspongueren a Europa a les entitats financeres següents: a Londres, Schroeders es deixà un 28,9%, RBS un 25% i HBOS un 19%, mentre que en Frankfurt el Deutsche Bank queia un 16%.

Tanmateix, després d’un dia negre a les borses de tot el món, Wall Street tancà amb un descens de l’1,49% en l’índex Dow Jones d’Industrials. Això fou un respir, perquè aquesta dada, tot i que és negativa, suposa una milllora pel que fa al resultat borsari que obtingué Nova York al tancament de la sessió de dijous, un dels pitjors registres de la seva història.

Segons les dades disponibles al tancament del parquet nord-americà, el Dow Jones d’Industrials, l’índex més important en aquest mercat, baixà 128 punts (-1.49%) fins a caure a 8.451,19 unitats, després d’haver arribat descendir a l’inici de la sessió un 8,1% i haver pujat mitja hora abans del tancament fins al 3,75%.

Bush transmet tranquil·litat i optimisme als mercats

El president dels Estats Units demanà ahir tranquil·litat als mercats i advertí que el nerviosisme només "genera més ansietat". El mandatari també assegurà que el seu Govern actua amb fermesa per restablir l’estabilitat.Bush volgué enviar un misstge d’optimisme i afirmà que "podem resoldre aquesta crisi i la resoldrem".En el seu discurs, assegurà que el Govern dels EUA "sap quins són els problemes, té els instruments necessaris per afrontar-los i està actuant en aquesta direcció".

Des que la crisi s’agreujà dràsticament el 15 de setembre passat després de declarar-se en fallida el banc d’inversió de Lehman Brothers, Bush ha parlat en públic gairebé cada dia en relació amb la situació econòmica.Tot i això, la incertesa als mercats no ha parat de créixer arran del temor que les mesures aprovades no bastin per posar fi a la crisi que està portant els EUA a una forta recessió. El president enumerà les mesures adoptades pel seu Executiu, entre les quals figura l’aprovació del pla de rescat financer, valorat en 700.000 milions de dòlars. Segons explicà, l’objectiu d’aquesta mesura és ajudar els bancs a reconstruir el seu capital i restituir la liquiditat en el sistema. I afirmà que no inclou només la compra dels actius malmesos de les institucions, sinó que permetrà així mateix al Govern adquirir participacions a les entitats financeres.

Espanya, "aliat vital"

D’altra banda, Bush tingué també paraules per a Espanya, que qualificà d’"aliat vital". El president nord-americà transmeté un missatge "personal" al rei Joan Carles, a qui expressà les seves esperances perquè en el futur "s’intensifiquin les relacions" entre ambdós països. De fet, Bush assegurà que Madrid i Washington comparteixen "una forta i duradora" relació d’amistat".