El Consell de Ministres aprovà ahir el fons de garantia financera anunciat aquesta setmana per Zapatero. Tindrà dos òrgans d’administració i serà controlat cada quatre mesos per la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats. L’administració, la gestió i la direcció del fons, que disposarà de 100.000 milions d’euros, correspondrà al Tresor Públic per mitjà d’un Consell Rector i a la seva Comissió Executiva.
Segons explicà Solbes, les primeres operacions del fons es realitzaran durant el darrer trimestre d’enguany, per a la qual cosa s’aprova un crèdit extraordinari de 10.000 milions d’euros ampliables fins a 30.000 milions. L’Executiu central confia que aquests diners arribin directament a les empreses i a les famílies espanyoles que més ho necessiten, encara que deixa en mans de les entitats bancàries la seva darrera gestió, com s’ha explicat més amunt.
El nou fons amb càrrec al Tresor Públic per comprar establirà limitacions, per evitar que alguns bancs en concentrin la liquiditat, i estarà sotmès a un control parlamentari cada quatre mesos. Pedro Solbes explicà que la compra d’actius financers emesos per entitats a canvi d’efectiu es realitzarà mitjançant un procés competitiu de subhasta, per a la selecció dels esmentats actius a preu de mercat.
Euribor
D’altra banda, Solbes assegurà que si l’Euribor manté el lleuger descens que ha iniciat, serà una mostra que les decisions que estan adoptant les autoritats tenen un impacte real. Durant la jornada d’ahir, l’índex hi reaccionà tímidament i descendí fins al 5,489 per cent. Tot i assenyalar que aquesta baixada pot significar que les mesures tenen efecte, insistí que en l’economia "les coses van a poc a poc" i recordà que les iniciatives del Banc Central Europeu (BCE) s’han començat a posar en marxa.En relació amb les crítiques d’algunes veus que reclamen més actuacions del BCE, Solbes va subratllar que no se li pot demanar que es converteixi en el "gran finançador de l’economia sense deixar gairebé espai al sistema financer".
"Manca una acció coordinada"
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, demanà ahir al seu homòleg francès, Nicolas Sarkozy, en la seva qualitat de president de torn de la Unió Europea, que convoqui una "reunió urgent" dels caps d’Estat i de Govern de l’Eurogrup. L’objectiu de la reunió, segons va explicar Zapatero després del seu encontre a París amb el president francès, seria "articular una acció coordinada i forta de tots els països que pertanyem a la zona euro". Així mateix, després de mostrar-se convençut que aquesta situació es "resoldrà", considerà "imprescindible la coordinació i la determinació" en algunes de les decisions que s’han pres, i que s’hauran de continuar prenent, en benefici de l’interès de les economies dels països, els ciutadans i les empreses.
Per la seva banda, Sarkozy qualificà la proposta formulada pel president espanyol d’"interessant, pertinent i útil", però advertí que ha de mantenir "alguns contactes abans de donar-hi una resposta definitiva". En tot cas, posà en relleu que "és, una vegada més, la prova de la gran contribució de Zapatero a la bona marxa d’Europa." Sarkozy compartí plenament el punt de vista expressat per Espanya en el sentit que fa falta una resposta coordinada d’Europa.
L’Euribor, a la fi, reacciona i se situa per sota del 5,5%
crisi de liquiditat dels mercats financers internacionals podrien començar a donar resultats. L’Euribor, l’índex de referència que es considera per concedir la majoria de les hipoteques a l’Estat espanyol, baixà ahir lleugerament fins a situar la seva taxa diària en el 5,489%, 0,023 punts per sota del nivell de dijous, cosa que podria ser indici d’una lleu resposta a les mesures de rescat dels mercats financers acordades dimecres pels governs i pels bancs centrals. Actualment, la diferència entre el nivell dels tipus d’interès —del 3,75%— i el de l’Euribor —5,5%— és molt més alta del que hi sol ser normal. De fet, dijous va pujar fins al 5,512% tot i la davallada de tipus decidida pels principals bancs centrals del món.
Hipoteques
Les dades d’octubre registrades fins ara impliquen pujades d’aproximadament 80 euros mensuals per a les hipoteques contractades fa un any per un import mitjà de 150.000 euros i un termini d’amortització de 25 anys. Els experts creuen que fins que els bancs no reprenguin la confiança entre ells i en el mercat, aquest indicador no iniciarà una tendència significativa a la baixa, a pesar de les mesures adoptades per les autoritats internacionals per afavorir la liquiditat.Però això sembla el peix que es mossega la coa perquè, segons l’Institut d’Estudis Econòmics, la crisi financera no començarà a millorar fins que l’euribor no davalli "significativament".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No s´els ha de dir el que han de fer pero si s´els injecta doblers públics si que s´els ha de fer un seguiment I CONTROL de com els gestionen no fos cas que passas el que passa amb entitats financeres dels EEUU QUE DE TANT CONTENTS DE REBRE DUROS PÚBLICS S´EN VAN A CELEBRAR.HO.MOLTA CURA AMB AIXÓ.