421 milions d'euros per a Balears

De fet, les Illes Balears rebran 421 milions d’euros, una xifra que supera en un 40,3% els 300 milions que han arribat enguany fins a l’Arxipèlag. L’augment compleix així amb la Disposició Transitòria Novena, la qual estipula que les Illes hauran de rebre 2.800 milions d’euros en set anys.Els doblers prevists als Pressupostos Generals de l’Estat pugen als 421 milions, dels quals 287,81 són directes, mentre que 34 arribaran via convenis específics. Els prop de 100 restants provenen del crèdit de 1.000 milions que el Ministeri d’Economia ha disposat, per compensar així l’espoli fiscal al qual les Illes i Catalunya han estat sotmesos.

‘Infraestructura’ arrasa

I ara que ja tenim els doblers, quina en serà la utilitat? La principal partida és la d’Infraestructures, amb 195 milions. Els aeroports s’enduen 97,5 milions, que serviran per renovar l’aeròdrom d’Eivissa (24,2 M), prioritzar el Hub d’Air Berlin a Son Sant Joan (19,4) i millorar l’aeroport de Menorca.Els ports també reben una bona partida, de 44,3 milions. El dic de l’Oest s’endú la injecció econòmica més forta (12 M), com també la reforma del Port d’Alcúdia (8,8) i millores diverses al port de Palma (3,7).

El manteniment i construcció d’autopistes reben 52,7 milions, mentre que a les infraestructures hidràuliques es dediquen 18,5 i 4,6 a les obres de conservació del litoral. L’ampliació del tren fins a Alcúdia s’endurà 25 milions d’euros. La presó de Palma, per la seva part, gaudirà de 22,1 milions.

Llei de dependència

Respecte a les polítiques socials, les Illes destinaran 126 milions a pagar les pensions, tant contributives com especials. El desplegament estrella d’aquesta legislatura, la Llei de dependència, rebrà 34,3 milions. L’apartat de beques a l’estudi s’endú 9,6 milions, mentre que l’Educació de 0 a 3 anys rep 2,7 milions. La renda d’emancipació bàsica gaudirà d’11 milions i les ajudes a la maternitat assoliran els 29 milions. La sanitat rebrà 26,2 milions per fer front a la insularitat.

"Continuam a la coa en inversió per habitant"

"Un ciutadà balear rep la meitat de la inversió que la mitjana", es lamentà ahir Ramon Socias. De fet, ho reconegué sense ambigüitats. "Continuam a la coa".I fins aquí el mea culpa. Perquè "si ara som on som", és culpa d’aquells que criden contra nosaltres i governaven abans, vingué a dir el delegat del Govern. Està previst que els ciutadans balears rebin 50,9 punts sobre un índex de 100, que representaria la mitjana. Això, per tant, representa que la Comunitat rep per habitant la meitat del que s’aproxima a la resta.

"Per això estam solucionant el problema amb el nou finançament", es defensa Socias. Tanmateix, encara no està negociat i, per tant, les Illes continuen a la coa un any més. La inversió era de 46,6 punts d’una mitjana de 100 i el 2009 supera els 50. Però no traurà les Illes de l’espai al qual, pareix, que ja està abonat.

De fet, Balears és la més pobre d’entre totes les comunitats autònomes que reben doblers en concepte del compliment de nous estatuts. Catalunya, per exemple, rep 4.626 milions d’euros i se situa així com la comunitat amb més injecció econòmica per al 2009. S’endú un 18,7% del total.La següent partida correspon a Andalusia, que amb 4.410 milions copa un 17,8% del pressupost. Castella-Lleó és tercera, amb 2.456 milions d’euros i una quota del 9,9%. Aragó la segueix, amb 1.081 milions.

I finalment, amb una xifra considerablement llunyana, se situen les Illes balears, que reben 287,1 milions d’euros per aquest concepte estatutari. 

Manera demana almenys 240 milions del primer conveni de carreteres

Finalment, els Pressuposts Generals de l’Estat de 2009 no preveuran la partida de 333 milions d’euros corresponent a l’anterior conveni de carreteres, signat sota el Govern de Jaume Matas. El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, explicà ahir que aquests doblers queden fora dels PGE, ja que es tracta d’una negociació "entre el Ministeri de Foment i el Govern balear". No està relacionada, idò, "amb aquests pressuposts".

No obstant això, Manera estimà que és de "rigor" que l’Executiu central sufragui com a mínim les carreteres que ja estan fetes, en virtut de l’esmentat conveni. El conseller quantificà les obres en 240 milions d’euros que, segons el seu parer, podrien ser pagats en quotes plurianuals.

Sampol ataca a Madrid

Mentrestant, el senador autonòmic Pere Sampol també interpel·lava la ministra Magdalena Àlvarez entorn del polèmic conveni. "No demanam privilegis. No demanam deutes històrics", llançà Sampol a la ministra, que compareixia al Senat. "Tan sols demanam una compensació per l’endarreriment", digué. I en aquest cas, el compliment d’un conveni escrit i pactat. Magdalena Àlvarez, tanmateix, insistí que el seu gabinet cerca una fórmula per redireccionar el conflicte. I recordà que, precisament ara, acaben de signar el nou conveni de carreteres per valor de 5 milions d’euros.

L’acord, però, està encara estancat al procés burocràtic del Tribunal Constitucional. Tant el Govern estatal com l’autonòmic estan personats davant el jutjat, però això no impedeix que actualment es duguin a terme negociacions per desencallar aquest conflicte tan polèmic.

"S’haurà d’insitir més", acabà valorant Sampol, "perquè els contratistes han de cobrar". Hi ha marge per la negociació, indicà, "ja que és un problema polític".