Encara que ahir horabaixa semblava que demòcrates i republicans arribarien a un acord sobre el rescat de l’economia americana, finalment no l’assoliren. Reunits amb els membres del Congrés a la Casa Blanca, havien de redactar el projecte de llei bipartidista definitiu sobre el rescat financer de Wall Street.
Tot i això, el líder de la majoria de la Cambra de Representants, Steny Hoyer, afirmava al tancament d’aquesta edició que no hi havia "terminis arbitraris" per prendre mesures per fer front a la recessió de Washington . D’aquesta manera, afirmava que els legisladors podrien treballar en el pla de rescat financer per la campanya de les eleccions de novembre. "Els membres del Congrés estaran preparats per ser aquí dissabte, diumenge, la setmana que ve i la següent si és necessari", afirmà Hoyer després de l’encontre.
Per la seva banda, Richard Shelby, republicà de major rang del Comitè de Banca del Senat, llançà en terra el clima d’optimisme en afirmar que no només no hi havia hagut acord, sinó que hi havia encara "un munt d’opinions" a deliberar.
Igualment, el líder dels republicans a la Cambra de Representants, John Boehner, afirmava el no acord, però instava a continuar les converses fins a arribar a una entesa que "sigui acceptable pels dos partits i que afavoreixi els interessos dels contribuents nord-americans".
Tot i els decebedors però esperats resultats de la reunió, el president nord-americà, George W. Bush, havia confirmat a la matinada que els Estats Units es trobaven enmig d’una greu crisi financera. Bush intentà alhora convèncer els nord-americans que donin suport al pla de rescat financer de 700.000 milions de dòlars per treure les entitats de conflictes.
"Som enmig d’una greu crisi financera i el Govern federal està responent amb una acció decisiva", manifestà Bush en un missatge d’emergència pronunciat des de la Casa Blanca. En aquest sentit, el mandatari nord-americà alertà que "el mercat no està funcionant apropiadament, hi ha una important pèrdua de confiança, els sectors més rellevants estan en risc i més bancs podrien declarar-se en fallida i provocar una recessió en l’economia nord-americana", afegí Bush.
"Som un ferm defensor del lliure mercat, així que el meu instint natural és oposar-me a la intervenció del Govern", assegurà Bush. Però "aquestes no són circumstàncies normals. El mercat no està funcionant correctament. Hi ha hagut una enorme pèrdua de confiança", remarcà. El mandatari insinuà que si no s’aprova aquest pla, Estats Units entrarà en recessió. "No podem deixar que això succeeixi", manifestà i féu una crida al Congrés perquè aprovi amb urgència el pla de rescat. "Sense una acció immediata del Congrés podria començar a regnar el pànic a Amèrica".
El pla de rescat de 700.000 milions de dòlars (473.047 milions d’euros) fou proposat per treure les entitats financeres de conflictes i amb l’esperança de ressuscitar els mercats de crèdit, moribunds per un massiu deute vinculat amb les hipoteques."El Govern és l’única institució que pot comprar els actius líquids i mantenir-los fins que els preus tornin a la normalitat", matisà Bush.
Obama i McCain, junts
Poc abans que Bush llançàs el seu missatge d’emergència, els candidats a la presidència dels Estats Units havien donat a conèixer una declaració conjunta en què instaven els legisladors nord-americans a cooperar i a assolir un acord de rescat financer per evitar "una catàstrofe econòmica". En una declaració de tres paràgrafs, John McCain i Barack Obama asseguraren que era el moment perquè ambdós partits s’uneixin pel bé del poble nord-americà.
Tot i les bones intencions d’ahir dematí, la trobada entre republicans i demòcrates no fou positiva. De moment, l’economia americana haurà de sobreviure sense cap pla de rescat governamental a l’espera que s’assoleixi un acord.
"Els Estats Units deixaran de ser una gran potència en el sistema financer"
El ministre alemany de Finances, Peer Steinbrück, afirmà ahir que els Estats Units "perdran el seu estatus com a gran potència del sistema financer internacional" a conseqüència de la greu crisi que afecta els mercats internacionals. "El món no tornarà a ser igual que abans de la crisi", digué Steinbrück al començament d’una declaració del Govern davant del Bundestag, el Parlament federal alemany, per informar sobre la crisi financera, les seves conseqüències i les solucions.
En començar la seva intervenció, el responsable del tresor alemany subratllà que, malgrat tot, "fins ara ha funcionat la gestió internacional de la crisi" i no s’ha produït "el col·lapse temut". Immediatament després i per tranquil·litzar a la població, el polític socialdemòcrata afirmà taxativament que "els ciutadans no han de tenir por pels seus estalvis".
Després d’exigir "noves regles de trànsit" per als mercats financers internacionals, Steinbrück subratllà que la crisi d’aquests "és sobretot un problema americà (estadounidense)" i criticà Washington per actuar negligentment. A més, rebutjà la posada en marxa a Alemanya d’una pla de rescat per a la banca semblant al paquet de 700.000 milions de dòlars que prepara Washington.
McCain capgira les previsions
El candidat republicà a la Casa Blanca, John McCain, va descol·locar altra vegada els resultats de les enquestes prèvies a les eleccions nord-americanes. La seva decisió d’interrompre la campanya presidencial i viatjar a Washington per col·laborar en les negociacions sobre el pla de rescat financer va ser una gran aposta per qui ha demostrat no tenir por del risc. Si els votants veuen la seva maniobra com un acte de lideratge o en benefici propi incidirà a l’hora de decidir si serà McCain o el seu rival Barack Obama qui ocupi la Casa Blanca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si els neocons persisteixen en el seu error, no entonen el "mea culpa" i no acepten les receptes de medicaments paliatius que els ofereix en Bush, pensau quan hagin d'enfrontar-se a la cirurgia d'urgència que cal, però ja!! Els rics acabaran a l'UCI i els pobres farà estona que estarem a les tres pedretes!!
Ui, ui, ui... cada vegada que surt algú amb missatges "tranquil·litzadors" dirigits a la població em pos a tremolar.