ZP: “No esperin una bateria de propostes econòmiques”

El president va comparèixer ahir a la Cambra Baixa a petició pròpia en una sessió extraordinària, en què defensà l’actuació del Govern en matèria econòmica i assegurà que a mitjan termini es veuran els resultats de les mesures preses.

Dimarts el ministre d’Economia, Pedro Solbes, ens anunciava la possiblitat d’una recessió de l’economia, és a dir, que en dos semestres consecutius el creixement financer podria ser zero. La notícia provocà un rebombori espectacular –i amb motiu– sobretot en l’oposició que des de fa massa temps reclama al Govern que afronti la situació i doni la cara.

Ahir Zapatero va pujar finalment a la palestra, però sense "propostes" i, segons explicà, gens disposat a "aprovar tots els dies noves mesures" per fer front a la crisi de manera improvisada.

Bé, aleshores de què parlam? El cap de l’Executiu explicà, però, que el Govern continuarà "atent" per veure com es desenvolupa la situació.

De la intervenció d’ahir s’esperava que el president parlàs de l’augment de la taxa d’atur (que el més d’agost arribà al 10,4% de la població), pel fet que Zapatero defensà que "el pessimisme no crea llocs de feina" i assegurà que el Govern és planteja com a primer objectiu del curs polític recuperar aquesta assignatura.

I continuant amb l’optimisme que sembla que acompanya l’Executiu actual, el president va afirmar la previsió que l’economia creixi un 1,6 per cent l’any 2008 i un 1 per cent el 2009. Però en què quedam? El ministre d’Economia dimarts parlava de la possible recessió i ahir Zapatero, de creixement. Solbes esperançava la recuperació de la crisi per la segona meitat del 2009 i el president del Govern, per abans d’acabar l’any.

Per sort, el president tingué a la boca –un vegada més– les paraules màgiques: "Continuar amb les polítiques socials" que per allò que sembla són un excel·lent escut per a totes les crítiques.

Rajoy:"A què ha vingut, vostè?"

La compareixença de Zapatero i la seva manca de propostes feren enfurismar tots els grups parlamentaris. Els populars foren els primers a poder adreçar-se al president.

Mariano Rajoy, perplex pel discurs del president, li preguntà, amb tota la ironia que fou capaç de concentrar, a què havia vingut si no era a anunciar res de "nou i rellevant" per sortir de l’actual situació econòmica de l’Estat. El líder del Partit Popular demanà a Zapatero si està disposat a prendre’s les coses seriosament i afirmà que si la resposta havia de ser negativa, només podia convidar-lo a abandonar el càrrec: "Deixi de ser part del problema, si no està capacitat o disposat a donar solucions o a contribuir-hi".

Rajoy criticà durament el discurs del president de l’Executiu i l’acusà d’haver ocultat "deliberadament" els problemes econòmics en el període electoral i després intentar amagar la situació donant llargues.

El cap de l’oposició es referí també a l’augment desmesurat de la taxa de l’atur, a la duplicació del preu dels productes bàsics i a la impossibilitat de l’economia espanyola de suportar un dèficit exterior de l’11 per cent del PIB, "el més elevat de les economies desenvolupades del món", declarà.

El líder dels populars intentà explicar a Zapatero la línia a seguir si es vol superar la crisi. En primer lloc, caldria contenir la despesa per mitjà dels propers Pressupostos Generals de l’Estat, en què no hauria de créixer més del 2 per cent.

En segona instància és necessari incentivar la inversió productiva per combatre la desocupació, tot i que, segons indicà Rajoy, en l’actual situació no hi ha marge per dur-ho a terme, ja que "s’han tudat 6.000 milions d’euros amb la rebaixa fiscal dels 400 euros". I, finalment, cal reformes estructurals al mercat per controlar els preus dels aliments, perquè a l’Estat el preu de la cistella de la compra és un 20% superior al de la UE.

CiU: Cal reduir el dèficit fiscal
El portaveu de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, aprofità ahir per exigir a Zapatero que "arregli el finançament" negociant amb la Generalitat i que redueixi la "llosa" del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Duran afirmà que és incompatible ser "supersolidari a Espanya" i "competitiu a Europa", a banda de "millorar el mateix estat del benestar". Recalcà també la important capacitat social i econòmica de les CA per fer front a la crisi.

PNB: No volem més enganys
El portaveu del Partit Nacionalista Basc al Congrés, Josu Erkoreka, demanà ahir al president del Govern que deixi d’hipnotitzar els ciutadans amb enganys. Segons explicà Erkoreka, al seu parer, si la crisi ha fet minvar els ingressos de l’Estat espanyol, és "del tot impossible" mantenir el nivell de despeses i a la vegada millorar el sistema de finançament de totes les comunitats autònomes tal com ho asseguren des de l’Executiu central.

IU-ICV: Respecte pels "preocupats"
El portaveu d’IU, Gaspar Llamazares, envestí també l’actuació de l’Executiu en la crisi. "Han durat molt poc les ganes del Govern socialista de donar la cara davant la crisi", assenyalà Llamazares, qui reclamà als socialistes que "recapacitin" i mostrin "el respecte per una preocupació de milers de batles espanyols". Per aquest motiu, instà el Govern a acceptar la sol·licitud registrada per IU perquè Solbes comparegui per tractar-ne la qüestió.

ERC: "La llei s’ha de complir"
Pel diputat d’ERC Joan Ridao, les comunitats autonòmes "no han de pagar els plats trencats de la crisi", motiu pel qual instà el president del Govern que no caigui en la "temptació" d’"aprofitar" la conjuntura per "llimar les legítimes aspiracions de finançament de Catalunya" perquè "no seria moral". Ridau demanà a l’Executiu que "compleixi amb la llei", en relació amb l’Estatut català.

Altres: Model "continuista"
La parlamentària de Coalició Canària Ana Oramas denuncià que en aquestes altures Zapatero continuï amb la seva "autocomplaença" a l’hora de valorar la crisi. Des d’UPID, Rosa Díez criticà el model econòmic fracassat i "continuista" respecte al del Partit Popular. La diputada de Na-Bai, Uxue Barkos, destacà la "soledat" del Govern davant de la crisi i l’advertí que no superarà la tramitació dels PGE "sense el suport parlamentari.