Aquesta és una història que es pot convertir en un fet corrent. Per desgràcia, és una història que corre el risc de caure en l’oblit mediàtic precisament perquè el que narra és susceptible a ser massa corrent. Això es podria solucionar si es posàs en marxa, ja, un pla eficaç encaminat a recol·locar els desocupats afectats per una crisi que, a la fi, ja va sent reconeguda pels estaments que lideren el poder polític.
És la història de Valentín López de 48 anys. La d’un home que fa 8 mesos que és a l’atur i cerca desesperadament qualsevol feina. Ell és un més dels nombrosos ciutadans que han acabat al carrer, que engreixen les llargues llistes d’estadístiques de desocupats. Un més dels múltiples ciutadans que aquests darrers mesos, i molt especialment el mes d’agost, només s’han sentit útils per omplir de coes les oficines del SOIB. "Cada mes hi vaig a segellar per poder cobrar i el panorama cada cop és més desolador", diu López.
Ell era pintor i decorador del rang d’oficial i guanyava un salari que com a mínim era d’uns 1.500 euros al mes. S’ha dedicat a aquest ofici des que tenia 16 anys. "A mi ningú no m’ha de dir com he d’agafar una brotxa ni envernissar una paret, però ara sé que serà molt difícil que torni a treballar d’aquest ofici", comenta el testimoni. Ara ha quedat amb una paga de 380 euros. No li basta ni per costejar un pis ni per menjar. "Fan falta més ajudes per a les persones que, com jo, ens serà molt difícil per l’edat que tenim trobar una feina", diu López.
Afegeix: "Hi ha molts pintors i picapedrers, com jo, que estan a l’atur. La crisi que en un principi havia afectat de ple la construcció ha rebotat a les empreses de manteniment d’obres", assegura. Ho diu pel seu propi cas: "No es troba feina ni del meu ofici ni de cap". L’empresa de pintura per a la qual treballava començà a acomiadar empleats contractats en precari per obra i servei.
Separat i amb dos fills, Valentín encarna el qualificatiu de potencial indigent. "Des del mes de gener he passat de viure en un pis a compartir habitació, després a dormir pels carrers i ara estic a Ca l’Ardíaca perquè no puc pagar 200 euros per un llit". Valentín ha tocat fons fins a palpar la realitat dels "dèbils socials". "Mai no m’hauria imaginat que acabaria fent d’aparcacotxes per arreplegar 15 euros diaris i poder fer, almenys, un menú al dia". És així com fa dos mesos es plantà al carrer i es féu l’amo dels estacionaments del passeig Mallorca, entre el clan dels romanesos. "Pa per avui fam per demà. Aquest és el lema que he après els darrers mesos", diu López.
L’augment notable de l’atur ha acabat d’encendre les alarmes sobre la crisi econòmica, especialment tenint en compte que ha arribat l’agost, un mes tradicionalment favorable a l’ocupació per Balears. El sector que ha registrat la desacceleració més important quant a generació de llocs de treball ha estat el sector de la construcció, però la crisi ha arribat ja clarament més enllà, fins al punt d’enfonsar les petites empreses sense gaire solvència que s’aprofitaren en el seu moment del boom urbanístic i veieren en el sector de manteniment, directament relacionat amb la construcció, una manera de fer doblers fàcils.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Lo mes trist de tot, es que aquesta persona no tengui ningú a prop que el pugui ajudar! La seva ex-dona, amb la que comparteix dos fills no li pot donar un cop de ma per petit que sigui? Permetrà que el pare dels seus fills visqui davall d'un pont? O encara li demanarà 300 euros com a pensió del 380 que cobra de l'atur? Després de mes de 30 anys de treball no li ha quedat res a aquest home? Tot això fa que pensar. Esper que mai m'hagi de trobar en aquesta situació.
Si no s'analitzà bé la situació, i l'actual és de recessió no es poden donar respostes, i com que tanmateix l'economia de mercat no es fonamenta en el desig d'atendre les necessitats humanes, és molt probable que milers de persones es llevin les misèries amb l'alcohol, la prostitució, les drogues , la delinqüència i caiguin en la marginació. Però els projectes "emancipadors" de la humanitat ja no hi són. Ara només importen les cadires dels polítics.