“Partir per la crisi és la darrera opció”

Amb aquest panorama, associacions com la Creu Roja alerten de l’increment de sol·licituds de retorn voluntari. Així és com Marano, ras i curt, veu el futur del mercat laboral.

Com reubicar els 6.915 estrangers no comunitaris que ja tenim a les Illes?
No hi ha espai per a tothom, això és evident. I serà més dur després de l’estiu, si no hi ha una reactivació de l’economia amb nous projectes i més inversió de les administracions en aquest sentit, perquè no ho han d’aturar.

Més dur?
Sí, perquè després vindran altres problemes. Quan una persona queda a l’atur, deixa de poder pagar el lloguer o la hipoteca i llavors té dues opcions: dependre dels serveis socials o anar a viure al carrer. I aquí hi haurà dos problemes socials més: que els menjadors i els albergs se saturin o que aquestes persones que queden al carrer, i que no estan acostumades a viure-hi, comencin a delinquir per necessitat.

La Creu Roja alerta d’una major demanda de retorn als països d’origen...
Partir és sempre la darrera opció. La gent se’n tornarà quan no li quedi més remei, perquè als nostres països estam pitjor. És per això que hem vingut, per cercar una vida millor que no trobàvem allà, no? Però quan qualcú comença a patir, s’estima més partir al seu país que no a un país estranger. Això és ben clar. És llavors que es planteja la possibilitat de partir.

I de de les arribades, en veieu un descens?
Pot ser que minvin d’ara endavant, perquè les condicions aquí ja no són tan fàcils. Però la gent ha de ser conscient que el fet de venir a Espanya suposa també uns riscos. Han d’arribar amb doblers pel cas que no trobin feina tot d’una. Les asssociacions d’immigrants hem de complir una tasca per descoratjar els qui volen venir, per dir-los que aquí no tot és idíl·lic i que aquest país ja no dóna per a més. Qualcú ha dir-los que a Son Sant Joan ningú no té preparada la catifa vermella per a ells.

Una de les crítiques contra el Govern és la falta de previsió en relació amb la crisi...
El problema és que hi ha hagut una manca de regulació de la construcció i s’han fet pisos que ningú no necessitava. Ara el Govern central afirma que era impossible mantenir aquest ritme de creixement, ara! Sempre m’ha cridat l’atenció que amb tres mesos de feina ja et donassin una hipoteca. Això sí que no es pot fer. No es tracta de negar a ningú el dret bàsic de tenir una casa; és una qüestió pràctica. És normal que molta d’aquesta gent a qui atorgaren tan fàcilment un crèdit, ara no pugui pagar-lo i en torni la clau al banc.

Ara sí que serà inevitable actuar a curt termini...
Nosaltres volem proposar, amb altres associacions d’immigrants i amb les autoritats locals, la feina conjunta per poder gestionar alguna cosa semblant a un alberg perquè hi puguin dormir els qui queden al carrer i tinguin un lloc no just per menjar, sinó per quedar-hi. Fer una funció de mitjancers.

I en vista del futur, quines solucions hi proposau?
S’han de propiciar lligams forts i duradors. Fomentar els convenis de reciprocitat d’estudis i de feina, com ho volem fer nosaltres ara aprofitant l’agermanament de Palma amb la ciutat argentina de Mar del Plata. Els dos municipis tenen escola d’hoteleria, doncs aprofitem-ho! Contractem els professionals d’un lloc i de l’altre per als nostres restaurants i hotels. Aprofitem l’avantatge que quan aquí és hivern allà és estiu, i viceversa, i solucionarem problemes com el de l’estacionalitat. Amb un poc d’imaginació se’n pot sortir.