TW
0

Les illes han experimentat un creixement mig anual del PIB per habitant nominal del 3,9 per cent entre els anys 2000 i 2007, una taxa clarament inferior al 5,9 per cent registrat en el conjunt d'Espanya. Així, si l'any 2000 el PIB per càpita es va elevar a les illes a 19.282 euros, l'any passat es va situar en 25.238 euros, davant els 23.396 euros de la mitjana espanyola (7,3% menys).

Aquestes dades han provocat que Balears passi del tercer al sisè lloc en l'Indice Regional de Desarrollo. Així ho exposa la informació sobre la situació econòmico-financera de la comunitat autònoma, recollida pel Ministeri d'Administracions Públiques sobre dades recopilades fins a juny de 2008.

L'informe estableix que si s'atén l'evolució de la Renda Disponible Bruta per càpita de les Balears durant el període comprès des de 2000 a 2005 --any del qual es disposen les últimes dades oficials-- el nivell d'ingressos dels habitants es va mantenir per sota del corresponent al PIB, amb un marge negatiu “progressivament decreixent”, que va assolir els 0,29 punts (2005).

L'estudi conclou a partir d'aquestes dades que existeix un “saldo negatiu” a l'arxipèlag, encara que subratlla que s'ha disposat una tendència a equilibrar-lo per mitjà dels mecanismes de solidaritat interregional a través dels agents públics.

Per tant i d'acord amb les dades, l'informe estableix que l'economia balear manifesta un “dinamisme menor” que l'espanyola, en aconseguir un augment de l'activitat productiva del 2,29% en la taxa mitjana anual davant el 3,41% registrada en el conjunt del país.

De fet, l'estudi de la situació financera de les Balears mostra que els creixements del PIB de la comunitat van ser inferiors als registres mitjos de l'Estat en tots els anys analitzats, “convertint-se aquesta regió en la de menor creixement” d'Espanya.

Pes de la construcció
En una avaluació més detallada, s'estipula que el 94% del creixement del PIB durant el període comprès entre 2000 i 2007 va ser sostingut pel sector serveis (79%) i la construcció; si bé aquesta va representar l'11% de la producció regional va aglutinar el 15% del creixement esmentat.

Respecte a l'avaluació per camps econòmics, el sector terciari a les Balears manté la seva “forta implantació en l'economia regional”, encara que es constata una tendència a l'estancament amb un “lleu retrocés” en passar del 81,3% de la producció total de la comunitat al 80,6% de l'any 2007. No obstant això el sector serveis segueix tenint un pes “molt superior” al 66,8% existent com a mitjana a Espanya.

No obstant això, el sector industrial es troba per sota de la mitjana nacional, havent descendit del 10,2% el 1995 al 7,1% en 2007, percentatge inferior en 11 punts a la mitjana nacional. També es constata l'escassa presència del sector primari, que va descendir vuit dècimes de punt des de l'any 1995, per assolir una proporció a la producció regional de l'1,1% el 2007, xifra gairebé dos punts inferior a la mitjana espanyola.

Augment de la població
L'estudi del Ministeri també estipula que Balears és la comunitat autònoma que ha experimentat el creixement poblacional més alt del conjunt autonòmic de l'Estat, amb un increment de residents del 21,9% des de 2000 fins a l'any passat, davant el creixement mig nacional xifrat en un 11,6%. Amb això, l'anàlisi encarregada pel MAP mostra que l'existència en nombres absoluts de 185.020 persones més empadronades.