5.000 habitatges nous sense vendre a Balears

Un panorama que contrasta obertament amb el registrat a l’Estat, on els preus de l’habitatge, sobretot de segona mà, han caigut fins al 30%.

La davallada del sector sembla que hagi passat de llarg per l’Arxipèlag. De fet, el preu de l’habitatge en propietat s’ha incrementat un 6,4%, tan sols en el primer semestre d’enguany. El preu dels lloguers no ha quedat enrere, amb una pujada del 4,1%.

Unes dades amb dos vessants ben clars. Per una part, se sobreentén que la crisi a les Illes no és tal. O no és per tant. Segons Santiago Baena, que lidera el Consell General d’API a l’Estat, la comunitat balear "gaudeix d’una economia envejable".

I és que l’arribada imparable de turistes fa que les Illes afrontin la crisi "amb un matalàs" molt eficient. Això és el que han entès els promotors, vingué a dir Baena, fet pel qual el sector immobiliari no s’ha vist –encara– amb la necessitat de baixar els preus.

La segona conseqüència de l’increment dels preus són el nombre de pisos sense vendre que el mercat acumula. Tan sols a Palma resten 2.500 pisos de nova construcció sense comprador a la vista. Al conjunt de les Illes Balears queden buits una altra xifra semblant d’habitatges i en conformen 5.000 de lliures.

S’intueix, idò, una causa-efecte entre l’increment dels preus i l’estancament a les vendes. Santiago Baena, de visita per Mallorca, aprofità per deixar enlaire més vaticinis. Un és que l’alentiment de les vendes s’acabarà, a les Illes, devers el 2010. "I és que els preus hauran de baixar en algun moment", justificà l’agent de la propietat.

Quan li demanaren pel grau de rebaixa que sofriran els pisos, Baena fou terminant. "Tornaran les obscures golondrines, sí", digué per afegir immediatament: "Però aquells preus de fa una dècada, aquells no tornaran". O sigui que, si el sector ha vist un inflació d’entre el 300 i el 500 per cent en els darrers deu anys, ara no es revertirà. Almanco, no ho farà fins als preus que hi havia a final dels anys noranta.

Baena, tanmateix, no es declarà "pessimista". De fet, assegurà sentir-se un "keynesià" amb un repte per davant: donar una empenta a l’economia. Com? "Allò que necessitam és que les entitats financeres ajudin en el finançament de la compra de l’habitatge", manifestà.

I és que, sempre segons el president del Consell de API, aquestes entitats no troben l’equilibri. "Fins a l’agost passat –en referència a la crisi de les hipoteques escombraries a EUA– donaven préstecs a clients sense garanties ni salaris fixos".

I ara, en canvi, "gairebé cal presentar la cartilla del bateig perquè et concedeixin un crèdit", contraposà. Més receptes: Cal que el sector abaixi els preus. A més, "la societat no ha d’especular amb l’habitatge". I el Govern, "així com l’oposició, que sembla que estigui ficada en altres assumptes, han de legislar i prendre la iniciativa", conclogué.