La crisi i les mesures per pal·liar-la acaben amb el superàvit de l'Estat

La crisi econòmica i les mesures per pal·liar-la han acabat en sis mesos amb el superàvit de l'Estat, els comptes del qual van registrar el juny un dèficit -el primer en tres anys- de 4.683 milions d'euros, el 0,42 per cent del PIB.

Encara que juny sol ser un mal mes per als comptes de l'Estat, amb menys ingressos que d'altres, en aquesta ocasió han pesat més els efectes de la crisi, i els ingressos han baixat a causa de la desacceleració, sobretot la immobiliària, i dels pitjors resultats de les empreses, els costos de les quals s'han disparat amb l'elevat preu del petroli.

A tot això cal afegir les posades en marxa mesurades per pal·liar el deteriorament econòmic, que segons els càlculs del secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña suposaran que aquest any es deixin d'ingressar 8.000 milions d'euros, quantitat que, va recalcar, passarà a ser diners en circulació per ajudar a reactivar l'economia.

Inclosa en aquesta quantitat hi ha la rebaixa fiscal de 400 euros, amb uns efectes sobre les arques de l'Estat que no es coneixeran fins a juliol -el juny només s'havia comptabilitzat la devolució dels funcionaris-.

El Govern assumeix ja que al tancament de l'exercici els comptes de l'Estat presentaran un “moderat” dèficit, “de dècimes” segons el secretari d'Estat. Caldrà veure quin és el saldo del conjunt de les Administracions Públiques, que van tancar els tres passats anys amb històrics superàvit, i que sens dubte compensarà el saldo positiu que continua registrant la Seguretat Social.

Fins a juny, el saldo positiu de la Seguretat Social es va elevar a 16.734,34 milions d'euros en els sis primers mesos de l'any, un 12,41 per cent més que en el mateix període de 2007, segons les dades del Ministeri de Treball. Aquest superàvit equival, aproximadament, a l'1,5 per cent del PIB.

En analitzar els comptes de l'Estat, Ocaña va subratllar el fet que, malgrat la desacceleració econòmica, els ingressos per l'IRPF continuen millorant, amb un augment del 14,9 per cent. L'increment de la recaptació per les retencions de treball de l'IRPF va ser del 9,8 per cent, la qual cosa per a Ocaña demostra que el mercat de treball “segueix sòlid, estable i llançant creixements importants”, i també va destacar l'increment notable -encara que habitual- de les retencions de capital, en un 28,9 per cent.

Els impostos que, al contrari, millor reflecteixen l'impacte de la crisi econòmica són l'IVA i l'Impost sobre Societats. Així, les empreses acusen la crisi amb menys beneficis sobre els quals reportar Hisenda, com ho demostra la caiguda en un 17,6 per cent dels ingressos per Societats, que el Govern també justifica amb els canvis normatius dels últims mesos, inclosa la segona part de la rebaixa del tipus de gravamen.

Quant a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), la seva recaptació s'ha reduït el 14,2 per cent, com a clar reflex de la contracció del consum de les llars, encara que també hi ha influït l'acceleració de les devolucions.

La recaptació de l'imposats sobre el tabac ha pujat el 7 per cent, mentre que la que grava els hidrocarburs ha caigut un 2,5 per cent, com a mostra del menor consum d'aquests a causa del seu encariment.

D'altra banda, les despeses de l'Estat van continuar creixent. Les despeses no financeres es van elevar un 4,2 per cent, fins als 67.689 milions, i les financeres van assolir els 7.519 milions, el 15,3 per cent més, degut en aquest últim cas als majors interessos que cal pagar pel deute públic.

Després de conèixer les dades d'execució pressupostària, el portaveu d'Economia del PP en el Congrés, Cristóbal Montoro, va considerar que la desaparició del superàvit de l'Estat suposa “afegir crisi sobre crisi”. Després d'advertir que el dèficit converteix a Espanya en un país més vulnerable davant de la crisi financera mundial, Montoro va afegir que els anteriors superàvit registrats van ser només conseqüència de l'augment de la pressió fiscal per part del Govern socialista.