Si avui està disposat a agafar el cotxe per partir de cap de setmana, pensi-ho dues vegades perquè omplir el dipòsit costa de mitjana 19 euros més que fa un any si es proveeix de gasoil, o més de 9 euros si omplim el vehicle amb benzina. Pot ser, però, que aquestes dades no el sorpreguin gaire si és dels qui cada dia es desplaça amb el seu vehicle al lloc de feina o d’estudis. Ja s’haurà adonat, doncs, que cada pic costa més omplir el dipòsit. I és que des que ha començat el 2008 el preu del litre de benzina ha pujat gairebé un 14%, mentre que el de gasoil ha arribat a un increment del 20,6%.
Els preus de la benzina sense plom i del gasoil d’automoció –els carburants més demanats a l’Estat– mantenen la seva escalada i van marcar aquesta setmana sengles rècords, ja que se situaren en 1,270 i 1,323 euros el litre, respectivament, segons les dades del darrer Butlletí Petrolier de la Unió Europea, publicat dilluns passat.
La benzina va polvoritzar l’anterior marca d’1,260 euros, registrada la setmana passada, mentre que el gasoil no solament es va consolidar per sobre dels 1,3 euros el litre, sinó que va superar l’anterior rècord, d’1,308 euros, marcat a començament del mes de juny.
Des que començà l’any, el preu de la benzina súper 95 s’ha encarit un 14%, mentre que el dièsel és un 20,6% més car. Respecte a la mateixa setmana de fa un any, la benzina ha pujat un 16,5% i el gasoil, un 35%.
Amb l’actual nivell de preus, omplir un dipòsit mitjà de benzina (d’uns 55 litres) costa ara 69,8 euros, 9,5 euros més que fa un any, mentre que si es tracta del dipòsit de gasoil assoleix els 72,7 euros, 19 euros més.
Els alts preus de la gasolina i del gasoil coincideixen amb una millora estacional de la demanda provocada pel període de vacances i amb alts preus del petroli, que se situen per sobre dels 135 euros el barril.
Els preus dels carburants encara no han reflectit l’inici del descens de la cotització del barril de Brent, que des de divendres passat ha caigut gairebé deu dòlars.
Per sota de la mitjana europea
Malgrat l’encariment dels carburants, els preus després d’impostos a l’Estat espanyol continuen per sota de la mitjana de l’Europa dels Vint-i-set i dels Quinze.
La súper 95 costa a la UE-27 una mitjana d’1,474 euros per litre i a la UE-15 1,491 euros, mentre que el preu del gasoil d’automoció és d’1,455 i 1,436 euros, respectivament. Precisament ahir l’Agència Internacional d’Energia (AIE) va revisar lleugerament a l’alça la seva previsió de demanda global de petroli el 2008 i preveu que creixi un 1,1 per cent el 2009, sobretot a causa dels països emergents.
En el seu informe mensual, l’AIE va elevar a 80.000 barrils diaris (bd) la seva previsió de la demanda mundial de productes petroliers enguany, fins als 86,9 milions de bd, perquè el sòlid creixement als països en desenvolupament compensarà la contracció als estats rics.
Demanda de petroli
Per una banda, l’AIE rebaixà uns 50.000 bd la demanda prevista dels països industrialitzats, mentre que va elevar amb 130.000 bd la dels països que no formen part de l’OCDE.
Aquesta revisió reflecteix essencialment ajusts a l’alça al Pròxim Orient per una petició major de la prevista de carburants a l’Iran i a Aràbia Saudita i, en menor grau, a la Xina, on es va revisar la perspectiva de la demanda de nafta. Per a 2009, l’AIE preveu que la demanda global assoleixi els 87,7 milions de bd, un increment anual similar al de 2008.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gràcies Cal per penjar s'article d'en Bardolet. Realment interessant. Vull entendre que es gruix de sa puja se reparteix, a parts gairebé iguals, entre es que especulen amb sa compra i venda des material i Hisenda. O sia que, des 69 euros que pag en omplir es dipòsit, uns 27 s'en van directament a ses arques d'Hisenda. No serà per això que en Solbes no s'en dona compte de sa crisi? Salut.
Crits, aquí t'ho expliquen, és una article d'Esteve Bardolet. La greu situació del sector del transport arreu del món, i no només a Espanya, presenta una faceta més vulnerable encara en el cas dels territoris insulars. No es tracta just d'un problema conjuntural, sinó també estructural, pel que fa al preu del carburant, ja que fa anys que els experts en energia i en economia estan enviant missatges preocupants sobre l'escassesa del petroli davant els increments de la seva demanda. Una cosa semblant s'està gestant en relació amb l'aigua potable per un consum irracional i als efectes del canvi climàtic, encara que és probable que no sigui tan dramàtic i sobtat com el que està ocorrent recentment amb les inimaginables alces del preu del barril de petroli. Sembla que el cost d'extracció del barril és de devers 6 dòlars i la seva oferta al mercat internacional és de 40. En afegir-hi el refinament i l'especulació el preu se situa actualment en gairebé 140 dòlars. Hi ha dos factors alarmants en aquesta situació: el primer, la rapidesa de l'augment del 50% enguany i la forta especulació sobre aquesta mercaderia bàsica. En economia tot canvi brusc d'un paràmetre important, en aquest cas la primera font d'energia, sigui justificat o no però a causa del funcionament del mercat, altera el sistema econòmic i encén alhora un senyal d'alarma per al sector que utilitza aquesta mercaderia com la seva "entrada" bàsica, en aquest cas el sector del transport. Tanmateix, el component especulatiu sobre aquesta mercaderia té una perspectiva que va més enllà de la conjuntura del mercat i respon a necessitats futures (compra de "futurs" per part de grans empreses i companyies de transport, d'una mercaderia que s'utilitzarà) o a interessos financers (es juga per una mercaderia el preu de la qual continua pujant, i que és assequible amb només un desemborsament petit, però que no s'utilitzarà fins que no es vengui al seu venciment). Aquest darrer component és actualment el més desestabilitzador, ja que les creixents però previsibles necessitats d'energia dels grans països emergents (la Xina, l'Índia) no són les causants úniques del fort ritme d'augment de preus del petroli. També s'ha de tenir en compte que l'actual pujada de preu del petroli respon a altres factors, com l'augment del cost de la seva extracció (fa un any estava només en 4 dòlars, ja que molts de jaciments estan arribant a un relatiu esgotament i a un major cost del procés d'obtenció). Aquesta pujada és benvista per les grans companyies petrolieres, en especial per aquelles que estan cercant nous jaciments (l'Àrtic és el nou objectiu) o nous sistemes (obtenció del cru a partir d'arenes bituminoses al Canadà), ja que això suposa compensar un notable augment dels costs d'obtenció. Finalment, en el refinament també hi ha hagut problemes per tensions polítiques (l'Iran, Nigèria, Veneçuela) o per danys en instal·lacions o canonades (sabotatges a l'Iraq, tornados a Texas). I ja concretament en el cas d'Espanya, en la gestió de l'actual crisi que ha desembocat en una vaga de transportistes per carretera d'efectes devastadors, sense entrar en la complexitat del tema en els seus vessants socials, sectorials i empresarials, entenc que hem de ser pràctics i eliminar la perillosa tensió descontrolada. Crec que s'haurien d'adoptar, a més d'altres de ja planejades, una urgent mesura per part de l'Administració: una modificació de la càrrega fiscal sobre el carburant (de més del 40% del preu final). La càrrega fiscal produeix uns importants ingressos públics que varen ser calculats en elaborar els Pressuposts Generals de l'Estat per al 2008. Tanmateix, la inesperada pujada de la base imposable (preu dels carburants l'any 2008) permetria reduir el percentatge impositiu per arribar als mateixos ingressos pressupostats. Per part de l'Administració es diu que no és possible modificar aquesta fiscalitat pel compliment obligat de les obligacions fiscals establertes per la Unió Europea (IVA i l'Impost d'Hidrocarburs), però és possible que hi hagi un marge de maniobra en l'Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs. Hi ha qui diu que no s'ha d'abaixar el preu del combustible per no estimular una demanda que retardaria la posada en marxa d'energies alternatives, però aquest argument no serveix en el cas de la forta pujada injustificada del preu del carburant, sobretot en uns moments de correcció del cicle econòmic. I ja en el cas de Balears, territori insular i per tant més dependent del transport, es pot esperar un bon funcionament dels serveis mínims en cas de vaga, per assegurar el transport de les mercaderies bàsiques procedents de fora de les Illes. Però també hi ha els efectes sobre el transport de persones. Per això, els efectes serien negatius per al sector turístic en termes de costs i d'imatge de destinació, i quedaria encara per calibrar l'impacte sobre les companyies aèries, que ja estan anunciant pujades de preus dels seus bitllets (no oblidem que els nostres clients/turistes arriben en més d'un 90% per aquesta via). Com bé deia Miquel Alenyà en un article publicat aquesta setmana a Diari de Balears: "És l'hora de l'anàlisi, la reflexió i la innovació. És hora d'acceptar que hem de canviar". No hi haurà tornada enrere en l'augment del preu del petroli. Les estimacions són que per a l'any 2012 s'arribarà a tenir una demanda superior a l'oferta, mentre que ara ens trobam encara en una situació d'oferta superior a la demanda però amb costs creixents d'extracció, refinament i comercialització. Ens hem de preparar, així i urgentment, per al canvi dràstic de l'any 2012.
I aquests 69 euros que pos per omplir es dipòsit, qui se'ls queda? On van a parar?. Còm van repartits? Perquè això no surt, o jo no ho sé trobar, an es diaris. Que cada dia mos informen de lo que va pujar ahir i en lo que va d'any, amb gràfiques des déu anys darrers amb línies de colorins. (Molt bóna sa notícia, un defesall de dades, desglossades i percemptualitzades amb detall, quasi un brodat. Gràcies) I aquests euros que surten de sa meva butxaca, aniran a Hacienda-que-somos-todos, an es comptes corrents dets accionistes de Repsol, an ets armadors des barcos que el traginen, o aniran a parar an es boom constructor de Dubai via xeic àrab o inversió negra de polític corrupte? Tot això no ho sé. Però lo que està ben clar és que aquí hi ha qualcú que es forra. Que es forra de bon de ver. Perquè jo boquin molt.