Zapatero no convenç ningú

El president assegurà que té una confiança plena en la capacitat de l’Executiu, que "sabrà recuperar l’economia i l’ocupació mantenint els compromisos de despesa social". Durant la seva compareixença, Zapatero es referí a la conjuntura econòmica amb termes com "deteriorament" o "empitjorament", i reconegué que el creixement es "debilitarà" encara més durant els pròxims mesos.

De totes maneres, insistí a atribuir el deteriorament de l’economia a la crisi financera internacional i a l’encariment del petroli i de les matèries primeres. Allò que sí que admeté és que hi ha dos elements que afecten directament Espanya i que hi han provocat una desacceleració més ràpida del que es preveia: la crisi de la construcció i la major necessitat de finançament exterior.

Per contra, Zapatero tornà a enumerar totes les mesures preses per l’Executiu, un total de 47 en cent dies, i remarcà que el Govern, tot i el menor creixement i la possibilitat de no tenir superàvit, complirà tots els seus compromisos electorals en matèria de política social.

En resposta sobretot a la crítica de Mariano Rajoy, afirmà que aquest havia d’admetre que el seu grup perdé les eleccions no perquè les previsions econòmiques haguessin enganyat els ciutadans, sinó perquè aquests ho decidiren després de quatre anys de legislatura.

Va ser, en definitiva, un discurs més polític que no econòmic, que repetí arguments sense presentar noves mesures que tranquil·litzin la societat. Sabem que la crisi ve de fora, però és necessari solucionar-la.

Rajoy, escèptic
La mà estesa, crítica de les promeses incomplertes i teòriques mesures per pal·liar la crisi. Això és el que es tragué de la màniga el líder de l’oposició en la sessió del Congrés dels Diputats d’ahir. Mariano Rajoy arbitrà i dirigí així una crítica unànime que arribà de tots els grups parlamentaris: la crisi és real i el Govern ha d’assumir-la per poder trobar-hi solucions.

"Oferiré tot el meu suport per superar el deteriorament de l’economia, sempre que es posin totes les cartes damunt la taula, sense enganys ni dissimulacions", assegurà el dirigent popular. Aquest va ser l’argument inicial, però no va quedar aquí. Mitjançant un conjunt de preguntes retòriques (absurdament corejades pels seus col·legues), recordà a Zapatero les promeses formulades i incomplertes en l’àmbit econòmic.

Admeté que des de les eleccions l’actitud socialista ha millorat, ja que ha passat de proclamar una "prosperitat sense fissures" a una desacceleració", però assegurà que això no basta.

En aquest sentit, li recordà les qüestions següents: "Qui ens va dir que la crisi financera no afectaria mai Espanya?". "I allò que després d’una caiguda lleu dels indicadors vindrien dos anys d’economia forta i puixant?". "I que la inflació començaria a baixar a partir de març o abril de 2008?". "Qui jurava que Espanya aconseguiria l’ocupació plena en poc temps?". Punt per punt, desgranà una argumentació destinada a desacreditar l’Executiu.

El president del PP assegurà que per superar aquesta conjuntura el Govern necessitarà molta d’ajuda, que el PP està disposat a prestar sempre que el president "s’armi de coratge, reconegui la gravetat de la crisi i en concreti les dimensions perquè sigui possible aplicar-hi els remeis adequats".

CiU: previsions dolentes i canvis profunds
El portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, afirmà ahir que el president del Govern ha de reconèixer la "crisi" com un pas bàsic per poder afrontar-la i va afegir que la política econòmica necessita canvis profunds.

En la seva intervenció en el ple, Duran va criticar que les previsions elaborades per l’Executiu "han quedat fetes pols" i augurà que la situació a la tardor "pot ser pitjor". Així, va destacar que falta una "anàlisi realista" de la situació i adequar sortides a la crisi immobiliària per tal evitar una destrucció d’ocupació al sector, superior a la realment excedentària.

També va advertir sobre la manca de liquiditat en el sistema financer, cosa que implica que no es pugui millorar la productivitat. En aquest sentit, va demanar que el Govern actuï, per exemple, amb emissions de deute públic destinades a reforçar la liquiditat existent als mercats crediticis. A més, va subratllar que cal actuar perquè les persones amb rendes més baixes puguin suportar la situació actual.

IU-ICV: si es nega la crisi, hi haurà mobilitzacions
El coordinador general de l’IU, Gaspar Llamazares, va advertir ahir a l’Executiu que es produiran mobilitzacions socials si es continua negant la crisi econòmica i prenent mesures continuistes i en alguns casos antisocials. Així ho afirmà davant del ple extraordinari en el qual va culpar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de sofrir la "síndrome de La Moncloa", que el porta a negar la realitat.

Llamazares va insistir que la crisi pot ser una oportunitat per al canvi de l’actual model i demanà "sacrificis majors i protegir els més desfavorits". El grup parlamentari IU-ICV va demanar també mesures "urgents" que protegeixin els aturats, els febles i els precaris, i que potenciïn la lluita contra el frau. "L’economia espanyola està malalta pel contagi de l’exterior i pel seu model", digué Llamazares.

No més pegats, el pitjor està per venir
Joan Ridao, portaveu al Congrés d’ERC, dedicà també paraules dures al tractament de la crisi de Rodríguez Zapatero. En aquest sentit, augurà que "el pitjor està per venir" i va demanar al president que adopti mesures "estimulants" en lloc de "pegats".

Per la seva part, els quatre partits que integren el Grup Mixt (BNG, CC, NB i UPyD) criticaren la lenta reacció del Govern davant d’una crisi econòmica que es nega a reconèixer, però que l’ha duit a prendre mesures "errònies", com la devolució de 400 euros a assalariats i pensionistes.

El BNG insistí que les mesures no "van a l’arrel del problema" i només combateixen els símptomes. Per la seva part, tant Na Bai com Coalició Canària demanaren una reacció urgent, tot i que admeteren que el marge d’acció del Govern "no és gaire gran".