TW
0

"Biel, tu que saps xerrar, t’has de fer sentir, a Madrid!", diu Sebastià Ferretjans, un pagès llucmajorer, al president d’Asaja-Balears, quan l’avió d’Iberia de les 07.15 del matí està a punt d’enlairar-se. Una setantena de socis de l’agrupació es desplaçà ahir per assistir a la mobilització convocada davant el Ministeri d’Economia i Hisenda per demanar una reducció fiscal per als pagesos i la comercialització d’un gasoil professional.

"Quan surt per la televisió, amb periodistes, li dic a la filla: ‘Mem, nina, treu el diccionari que, de tan bé com parla en Company, no l’entenc’", crida Ferretjans a la multitud, que esclafeix amb rialles.

Arribats a la capital de l’Estat, la gernació puja al metro. Uns ulls afitoren la comitiva. Són els d’Onofre Rullan, el destacat geògraf de la UIB, que fa anys que estudia el creixement urbanístic de Mallorca i la pèrdua de sòl agrari. Tanmateix, ningú no se’n tem.

Quan són les 11.00 h, després de berenar, el grup ja ocupa el lloc assignat al passeig de la Castellana. Allà, entre la delegació de Guadalajara i la d’Extremadura, Pau Crespí, de sa Pobla, comença a desenrodillar la pancarta. "Aquests que vénen de la Península es poden entretenir a fer carrosses. Nosaltres, però, com que venim amb avió, només podem dur cartells", diu el pobler mentre assenyala una tramoia duita per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) que representa una arada estirada per una bicicleta.

En aquest moment se sent: "Vivalmón! I nosaltres no ho som de la Comunidad de Madrid!". És Joan Amengual, un jove vilafranquer, àlies Gorrió, que ha reparat en la llegenda errada dels cartells que els han donat. "No tengueu ànsia! Això és bo d’adobar —respon un altre pagès. Basta que arrabassem el bocí de baix i ja està".

Dit i fet. Tos quants són es posen a llevar l’esmentat tros. D’aquesta manera, el terra de la Castellana queda tot ple de trinxes de cartró que posen Madrid. I amb això que Company se’n tem. "I què feis? Si espenyau els cartells diran que a Mallorca hi ha pagesos nacionalistes", apunta el líder agrari.

Pocs segons després, dolçaines valencianes i picarols de somera de Guadalajara comencen a sonar. Els prop de 20.000 manifestants, segons els organitzadors (5.000 segons la Policia Local de Madrid) inicien la marxa cap al Ministeri d’Economia i Hisenda. I milers de peus trepitgen la Comunidad de Madrid.

Ara és l’hora en què Company pren María José Llompart, la secretària de l’organització, pel braç i diu: "Au venga, un pasdoble!". La delegació de Segòvia és qui porta els sonadors i tot d’una fan rotlo als mallorquins. "Cambio de pareja!", crida tot d’una un pagès d’aquesta comitiva. "Ah no, segoviano! Ara m’hi acab de posar i no vull amollar!".

En esser les dues, tot ja s’ha acabat. Els manifestants s’han esvaït i, pel terra, han quedat les cebes i tomàtigues que tiraren a la seu ministerial. Els mallorquins han fet seves consignes com "Agua para todos" i "Si esto no se apaña, ...caña, caña, caña!".

De tornada, a les sis i mitja del capvespre, a l’aeroport madrileny, Mateu Seguí Pou, de sa Casa Blanca, diu: "Tant si governen uns, com els altres, pareix que ningú fa res pels pagesos. Pels qui comanden, sempre som el darrer mot del credo!".