Manera: “Grande volia vendre massa car”

Com valorau aquesta suspensió de pagaments?
És la situació més lleu que es pot presentar dins la crisi d’una empresa. La presentació de petició de concurs de creditors és una acció voluntària presa per l’empresari, precisament perquè veu una sortida a a aquesta crisi. No és una situació d’insolvència. Cal dir que el grup d’empreses de Vicenç Grande té un passiu important, però també uns actius altíssims amb titularitat de pisos, béns immobles i solars urbanitzables. Grande té un patrimoni molt gran, però ara mateix molts de problemes de liquidesa. Per això ha pres aquesta decisió.

Quina és la causa per haver arribat a aquest extrem?
La causa és la bombolla immobiliària. Grande, venia massa car pel que és la capacitat adquisitiva del mercat. Això ha produït una caiguada de la demanda i que no pugui pagar els creditors.

Hi ha altres empreses amb la mateixa situació de Grande? Pot produir aquesta situació una caiguda en cadena d’altres promotors?
No. És un cas concret. No crec que això passi a altres empreses.

Deixa en mala situació Sa Nostra aquest problema de Grande?
Rotundament, no. Vull deixar molt clar que Sa Nostra passa per un moment excel·lent. És cert que és creditor de Grande, però com moltes altres entitats bancàries. També vull dir que l’índex de morositat de Sa Nostra és molt baix, de només el 0,96%, mentre que la mitjana de les entitats és de l’1,17 %. Si comparam la situació actual amb la del trienni de crisi 1991-93 veurem que aleshores la morositat superava el 10%. Això són dades oficials de la Federació de Caixes d’Estalvis. En conseqüència, no hi ha cap motiu de preocupació per Sa Nostra i vull que la població ho tingui molt clar. L’entitat té una salut execel·lent.

Quin és del deute de Grande amb Sa Nostra?
Ara no ho puc quantificar exactament, però té contrets crèdits amb altres entitats per un valor superior...

És superior als cent milions d’euros?
Probablement el deute de les empreses Drac vagi en aquesta línia. En tot cas, perfectament assumible per a Sa Nostra.

Com definiríeu la situació actual en el conjut de l’economia després del que ha passat a Grande?
És la fi de la bombolla immobiliària. Els preus s’havien posat a un nivell insuportable per als compradors. Hi ha moltíssima gent que té una nòmina així com la seva parella i aspira a adquirir un habitatge, però no a pagar el que es demana actualment. La gent espera, tant els que no poden pagar com els que no volen. Aquest impàs és el que regularà el mercat amb els preus a la baixa. Això és el que està passant. Els preus han de davallar. Tant els dels pisos com els dels solars urbanitzables.

O sigui que, com sempre, ha de ser el mercat el que reguli...
Ha de ser així. Per un costat tenim empreses promotores que demanen moltíssim i que no venen, amb la qual cosa no tenen liquidesa i no poden pagar els seus creditors i per l’altra tenim els ciutadans que aspiren a comprar però esperen una conjuntura més favorable. Tard o d’hora l’oferta i la demanda s’hauran de trobar perquè aquesta és la llei del mercat.

És comparable aquesta situació a la del 1991-1993 quan les empreses constructores ho passaren molt malament?
No. De cap manera. Mentre hi hagi solvència i mentre hi hagi mercat la situació és superable. Estic segur que ara és així, que hi ha capacitat per totes les bandes per redreçar la situació. Però sempre que es produeixi una adaptació a la realitat per part dels empresaris, que és el que actualment per regla general no existeix. Els recuros no es mouen de la manera que s’haurien de moure.