L’alentiment econòmic es trasllada al mercat laboral de la pitjor manera: amb un augment de la xifra d’aturats. Les Balears tanquen el maig amb 36.439 persones sense feina, 8.194 més que fa un any, la qual cosa representa un increment del 29%. Les Illes són així la tercera comunitat amb un creixement interanual més elevat de l’atur, deu punts per damunt la mitjana estatal (19,2 %).
Per al conjunt de l’Estat espanyol les notícies no són gaire més bones, 2,3 milions d’aturats. I per segon mes consecutiu l’atur ha pujat també en relació al mes anterior, és a dir, el maig hi ha 15.058 desocupats més que l’abril (+0,6 per cent).
Per contra, a les Balears l’inici de la temporada turística ha afavorit un descens de l’atur de l’11,6 per cent (4.794 persones) respecte del mes passat. El sector que se’n du la pitjor part en les dades de la desocupació és la construcció, que el maig va augmentar en un 79 per cent (3.384 persones) el nombre de persones sense feina en relació a l’any passat, i un 63 per cent (134.885 persones) en el conjunt de l’Estat. La construcció és també l’únic dels sectors que incrementa a les Illes els aturats respecte a l’abril en un 7%. Els serveis no assumeixen, doncs, el paper dinamitzador que s’esperava a causa de l’alentiment en el consum intern, segons apunta la Conselleria de Treball.
Davant aquestes xifres, CCOO reclamen al Govern balear una aposta per la millora de l’ocupació. Mentre que la portaveu de l’Executiu balear, Margarita Nájera, se centrà en el fet que l’afiliació a la Seguretat Social continua creixent (0,9 per cent) i també l’ocupació (0,7 per cent), "el que demostra que les Illes tenen capacitat de generar feina i crear nous contractes".
D’altra banda, la patronal estatal CEOE assenyalà que les previsions d’ocupació són "preocupants" fins a principi del 2009. Des del Govern central, el president Zapatero, recordà que tot i el repunt de l’atur la taxa se situa en els darrers anys en els índexs més baixos de la democràcia.
Els preus, disparats
A l’hora d’anar a comprar, si gastam ara els mateixos diners, la bossa és molt més buida que fa un any. Aquesta és la sensació dels consumidors quan tornen del mercat i sembla que és més que una impressió, perquè les xifres que publica el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç sobre els productes d’alimentació ho corroboren.
Així, les llimones eren el maig passat un 46,2 per cent més cares que l’any anterior. El preu de l’oli de gira-sol també es troba per sobre del 40 per cent. La farina frega el 30 per cent i la llet és un 23,1 per cent més cara en relació al maig del 2007.
Es tracta de productes bàsics, sense luxes que pateixen des de fa mesos una escalada de preus que de moment no remet. La pasta n’és un altre, amb una pujada del 21 per cent. Només en alguns casos, 8 aliments dels 60 que inclou la llista del Ministeri, s’han produït descensos. El preu de les cebes ha davallat un 14,4 per cent, el de les papates un 10,5 per cent i el de les tomàtigues gairebé un 8 per cent.
Pel que fa a la comparativa amb el mes d’abril, els aliments que més pugen són també les llimones, a més de les cloïsses, la carn de pollastre fresca o les peres. En canvi, baixen el llucet, l’anxova, el plàtan de Canàries o el gall.
Els productes envasats registren baixades mensuals en els preus de les tomàtigues naturals, el sucre, l’arròs i les gambes congelades, mentre que pugen la xocolata amb llet, l’oli de gira-sol, els espaguetis i el pa de motlle.
Els aliments han estat els darrers mesos dels productes més inflacionistes, i també l’energia. Les dades del Ministeri es publiquen un dia en què els màxims líders mundials tracten a Roma la crisi alimentària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La crisi econòmica és a nivell global. El que ens hem de demanar és si Balears està preparada per aguantar-la. Ara patirem les conseqüències de l'encalentida econòmica dels darrers 5 o 6 anys. En època de bonança: endeutament desorbitat, obra pública a balquena, increment de població bestial provocat per l'encalentiment econòmic, manca d'inversió amb els serveis als ciutadans (educació, sanitat, serveis socials, seguretat i justicia). Però clar, en aquells anys tothom estava content, només uns pocs advertíen de les conseqüències i ara les pagarem. Com no espavili el Govern Antich ho du clar. En època de crisi s'ha de fer despesa per reactivar l'economia. I si no hi ha doblers que els reclamin al Gobierno Español, que mentres les CCAA gestionaven competències mal finançades, ells bravejaven de superàvit.
Quin valor tenen avui dia cinc pessetes -un duro- de l'any 1950? ¿Qué podriem comprar,ara, amb el seu equivalent nominal, que és el de 5 cèntims d'euro? Es parlàva, aleshores, d'un sopar de duro com d'un somni pantagruèlic, o bé quan ens referiem a una trola que volia fer empassar un mentider. Tots sabem que la moneda va perdent de valor; que vàrem passar de la moneda d'or a la de plata i posteriorment al bitllet de paper que té com a garantia la confiança en l'Estat, tot i sent impossible garantir-ne l'estabilitat del valor extrínsec. Abans es considerava el valor intrínsec, el valor del material, que va arribar a superar el extrínsec quan en Franco va emetre monedes de cent pessetes de plata. Tothom se les guardava al calaix, com és natural.
Vaques grasses i vaques flaques. És el cercle viciós de l'economía. Ja es veia venir i ningú pot dir que està sorprés per l'evolució del procés económic a l'Estat espanyol i a tots els països anomenats rics de la UE. Tot el que puja, baixa. És la llei de la gravetat. És llei de vida.
Bé... i ara què? Ja s'ha esgotat l'ampolla. Comencen a caure els peons i d'aquí ben poc ens trobarem amb que sí, que la crisi existeix, encara que millor ni esmentar-la perque, com els fantàsmes, donen por als nins i millor que dormin tranquilets. Els nins i els fantasmes. El problema és que ara els que dormiran tranquils serán els fantasmes que ens han portat fins aquet punt i als nostres nins... poca cosa els hi podrem donar perque dormin tranquils.