Balears, comunitat on més cau la compravenda d'habitatge: un 46,5%

Balears va ser la comunitat on més va disminuir la compravenda d'habitatge registrada en el primer trimestre de l'any, amb una caiguda del 46,5 per cent, per sobre del 29,1 per cent de caiguda a tot el país, segons l'estadística elaborada pel Col·legi de Registradors d'Espanya. Entre gener i març de 2008 es van registrar 164.632 transaccions davant les 232.358 operacions del mateix període de 2007.

El major descens, del 38,6 per cent, es va produir en el cas dels immobles de segona mà, amb un total de 82.835 operacions registrades davant les 134.921 d'un any abans. La caiguda va ser més suau en el cas dels habitatges nous, del 16 per cent, en passar de 97.437 a 81.797 transaccions registrades.

En la mateixa línia, totes les comunitats autònomes van registrar baixades del nombre d'operacions de compravenda, més acusades en el cas de l'habitatge de segona mà. Per sobre de la mitjana nacional, les transaccions d'habitatge van caure a Balears (46,5 per cent), Navarra (44,9 per cent), Catalunya (43,7 per cent), País Basc (36,1 per cent), València (31,2 per cent), Cantàbria (30,3 per cent) i Madrid (29,2 per cent).

Els descensos van ser per sota de la mitjana nacional a Aragó (27,9 per cent), Canàries (27 per cent), Andalusia (24,6 per cent), Astúries (24 per cent) Castella i Lleó (23 per cent), Múrcia (20,7 per cent), Galícia (16,2 per cent), Castella-la Manxa (12,2 per cent), Extremadura (9,8 per cent) i La Rioja (3,2 per cent).

Cada vegada són més les comunitats en les quals la compravenda d'habitatge nou és major a la d'usada (vuit en el primer trimestre d'aquest any davant les tres d'un any abans), la qual cosa segons el Col·legi de Registradors «ratifica la major resistència de l'habitatge nou, amb menors conseqüències negatives en les variables macroeconòmiques».

Segons aquest organisme, el pes relatiu de l'habitatge usat s'ha vist reduït durant els últims trimestres respecte a la nova com a conseqüència de la major ralentització del mercat immobiliari de segona mà, el que trenca amb la tendència normal dels cicles alcistes.

L'endeutament per préstec hipotecari per a l'adquisició d'habitatge va assolir durant el primer trimestre de l'any una mitjana de 146.986 euros, la qual cosa suposa una reducció del 2,97 per cent respecte al mateix període de l'any anterior. El tipus d'interès contractat en els crèdits hipotecaris va ser majoritàriament variable (98,8 per cent dels contractes), sent l'Euríbor la referència utilitzada en el 88,5 per cent dels casos. El termini de durada d'aquestes hipoteques s'ha mantingut en 27 anys i 8 mesos, com a la quota mensual mitja ha assolit els 832,6 euros (46,06 per cent del cost salarial) davant els 787,7 euros d'un any abans (45,2 per cent del cost salarial).