Les famílies fan fallida

L’elevada inflació que afecta productes bàsics (com aliments i petroli), l’alça dels tipus d’interès i els seus efectes sobre les quotes de les hipoteques han contribuït a l’ofegament econòmic de moltes famílies. Un fet que es pot complicar si l’atur manté el creixement dels darrers mesos.

D’aquesta manera, els crèdits s’han convertit en una sortida perquè les famílies puguin assumir i mantenir el ritme de despesa. Però això té un perill, el sobreendeutament i un final, la "fallida".

En aquest sentit, tot i ser encara molt minoritari el concurs de creditors (l’antiga suspensió de pagaments) entre les persones físiques ha començat a créixer de manera significativa en els darrers mesos. A Espanya s’han registrat 66 casos durant el primer trimestre d’enguany (dos d’ells a Balears), un 230 per cent més que l’any passat quan eren 20. Tenint en compte que en tot el 2007 van ser 97, la tendència és clarament a l’alça.

El concurs de creditors és el darrer recurs d’empreses i famílies per eludir la liquidació definitiva dels seus béns quan els deutes els ofeguen. El deutor presenta una demanda davant el jutjat mercantil i s’inicia un procediment mitjançant el qual s’intenta reunir tots els creditors i renegociar el deute i la manera de pagament.

Només pel fet d’iniciar el procés s’atura qualsevol embargament –excepte el de l’habitatge si s’ha deixat de pagar la hipoteca– i interromp l’acumulació d’interessos de demora. En aquest cas, la lentitud de l’Administració afavoreix el deutor. Un procés d’aquest tipus pot arribar a durar entre 4 o 5 mesos, en què pot intentar recuperar la seva economia.

Les associacions de consumidors ho recomanen abans d’acudir a les reunificacions de deute que carreguen interessos "abusius", segons explica Carlos Hernández, delegat d’Ausbanc a les Illes. I aconsellen demanar un advocat d’ofici per evitar les despeses del procés judicial.

D’altra banda, l’advocada Teresa Oliver, administradora concursal, explica que les consultes sobre aquests processos s’han multiplicat entre els particulars. "Els afectats són persones que han anat acumulant crèdits, en molts casos, crèdits ràpids amb interessos elevats. És com una bola de neu que després no poden aturar", explica.

Oliver alerta que la llei està pensada més per a empreses que per a particulars però que no deixa de tenir avantatges. "No sempre es pot arribar a un acord, de fet aquest l’han d’acceptar els creditors. No obstant això, és cert que es pot aconseguir una reducció del deute que pot arribar al 50 per cent i un termini per pagar-lo de cinc anys. Però mai es perdona el deute", afegeix. El mes d’octubre de l’any 2006 un matrimoni de Barcelona va aconseguir una reducció del 30 per cent sobre els deutes, aquest fou el primer concurs judicial que va acabar amb èxit.