La presentació tendrà lloc dijous, 27 de març, a les 19.30 h, al Museu de Menorca, a Maó, amb la participació de Caterina Murillo Orfila, Miquel Àngel Marquès, Maria Juan Benejam, Amador Marí Puig -autor del pròleg- i Nel Martí. La present edició ha estat possible gràcies a un ajut de l’Institut d’Estudis Baleàrics i al suport de l’Institut Català d’Indústries Culturals i el Consell de Menorca. A més, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Ateneu de Maó i el Museu de Menorca col·laboren en la presentació.
Són una mica més de 800 pàgines, entre tots dos volums, que inclouen un perfil biogràfic, un bon grapat d’escrits inèdits, dibuixos i gravats dels que fou autor Murillo mateix -ja que aquest era un altre dels seus vessants-, fotografies que reflecteixen la seva trajectòria pública i privada i una relació exhaustiva de tota la seva obra, com a conclusió, que deixa palesa l’amplitud i la varietat de la seva feina.
Andreu Murillo, mestre d’ofici, amb una sòlida formació humanística, una capacitat enorme de feina i una qualitat humana desbordant, es va caracteritzar pel seu esperit crític, la seva curiositat inesgotable i una passió irrenunciable per Menorca i per la llengua i cultura catalanes, que el varen portar a reivindicar un nou menorquinisme, lligat a la resta de les Illes Balears, els llaços de solidaritat amb les quals ell reivindicava, si bé preservant la personalitat pròpia, deixant de banda tòpics històrics o interpretacions interessades. La seva personalitat és comparable a un Josep Melià a Mallorca, un Joan Fuster a València o un Jaume Vicens Vives a Catalunya; ‘homenots’ que, com ell, varen saber aportar una nova canalització al seu entorn més pròxim, partint del passant i situant-se sota la llum del present. Fou autor entre 1964 i 1972 d’Els menorquins, text equivalent a les obres cabdals de Melià, Fuster i Vicens, que no es va publicar mai.
Historiador, investigador i activista cultural en les vessants més diverses, Andreu Murillo fou secretari de l’Ateneu de Maó i va estar lligat a entitats com l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Obra Cultural Balear o la Societat Arqueològica Lul·liana. Fou fundador del Partit Socialista de Menorca -PSM- i conseller de Cultura del Consell de Menorca en l’etapa pre-autonòmica. Fou membre de la comissió de redactors de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, al qual va aportar la famosa coma a: «La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears», que va deixar fixats al text tant el caràcter propi de l’idioma com la seva identificació amb el que es parla a la resta de territoris de llengua catalana.
Entre molts d’altres continguts, estudis, reflexions i aportacions de primer ordre, a les pàgines d’Entre el recobrament de la menorquinitat i la revolta del menorquinisme trobam la conquesta medieval de Menorca, la idealització de la dominació britànica, la pervivència del català tots i els entrebancs, els intents frustrats per a aconseguir un règim d’autogovern, la peculiar situació de Menorca a la Guerra Civil, la caiguda generalitzada en el provincianisme, les complicades relacions amb la resta de les Illes o el paper que Menorca, «la més marginada de les perifèries», com ell escrivia, havia de jugar en un règim autonòmic balear. El moviment obrer, l’ensenyament o les festes populars són altres temàtiques que Murillo també va abordar.
Nel Martí i Llufriu (Ciutadella, 1967) és professor i escriptor. Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i professor de Matemàtiques a l’IES M. Àngels Cardona i Florit de Ciutadella (Menorca), ha publicat diversos llibres d’assaig i escriu habitualment a la premsa. Va ser secretari general del Partit Socialista de Menorca - PSM (1997-1999) i coordinador general de Més per Menorca (2017-2019). També ha estat diputat del Parlament de les Illes Balears entre els anys 2011 i 2019. Destaquen les seves obres Maria Àngels Cardona i Florit: la flora i el paisatge de Menorca (1999), L'art d'educar (2002), l'assaig sobre el fet religiós analitzat des de l’agnosticisme i el laïcisme Les raons del sentit no són les raons de Déu (2009), La nació dels menorquins (2010), Temps d’educar (2019). Escrits laïcistes. Una proposta per a la convivència. Articles de Salvador Castelló Carreras (2020) i El somni menorquí(nista) (2021), un assaig sobre els antecedents i aspiracions del menorquinisme polític al llarg de la història. A Nova Editorial Moll ha publicat Reinventar-nos per ser un (nou) país, sobre la celebració a Menorca del Congrés de Cultura Catalana entre 1975 i 1977, i Memorial de violetes, una crònica de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears des del punt de vista menorquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.