Celebració del Dia Mundial de la Poesia a Can Alcover

TW
0

El passat divendres, dia 21 de març, a les 19.00 hores, tengué lloc a Can Alcover (carrer Sant Alonso 25, Palma) l’acte titulat ‘Tertúlies a la Lluna’, amb el lema «Vine a recitar els versos que estimes siguin propis o d’altri», emmarcat en el Dia Mundial de la Poesia. La coordinació de la tertúlia anà a càrrec de Miquel Àngel Lladó, Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.

Àngels Cardona encetà l’acte recordant les tertúlies que es feien abans a Can Alcover i que després passaren a la llibreria Lluna. També parlà dels dotze anys que fa que aquest grup celebra el Dia Mundial de la Poesia, que va ser iniciativa d’un dels fundadors de les tertúlies, Antoni Fuster. Pel que es veu, abans gairebé ningú celebrava aquest dia, tot i que, afortunadament, la cosa ha canviat i hi ha molta de gent actualment que sí que ho fa.

S’aprofità el moment previ de la celebració poètica per fer un minut de silenci i mostrar el rebuig absolut al recent assassinat de Puigpunyent. Va ser per aquest motiu que algunes de les persones que havien de participar en la tertúlia arribaren més tard. Després d’aquest acte simbòlic, començà la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb un joc de citacions que preparà la coordinadora Àngels Cardona. A la sala hi havia sobres de colors i una floreta aferrada. I, dins cada sobre, una citació de grans autors o autores que feien referència a allò que consideren que és la poesia: Biel Mesquida, Maria Antònia Massanet, Bukowski, Joan Josep Barceló, Edmond Jabès, Franz Kafka, George Steiner, Patti Smith, Shakespeare, Joan Margarit, Antoni Vidal Ferrando, Sophia de Mello, Hélène Cixous, Antònia Vicens, Alejandra Pizarnik, Àngel Terron, Montserrat Roig, Dolors Miquel, Emil Cioran i Emilio Adolfo Westphalen.

Després d’aquest repàs poètic que llegiren els presents a manera de sorpresa, arribà el torn als poemes que cadascú duia preparats. En alguns casos, d’autors prou coneguts i consolidats, com Salvador Espriu o Eurípides, i d’altres de creació pròpia, la qual cosa menà cap a petits debats, explicacions i repeticions de lectures per entendre, debatre o, simplement, filosofar sobre les intencions de cada poema.

Tot plegat, com sempre, acabà la tertúlia amb la idea que tothom havia après coses noves sobre la manera d’enfocar la vida i els sentiments humans, fins i tot una senyora que escoltava atentament, però que no gosà intervenir-hi.