Glòria Forteza-Rei: «La novel·la negra és un gènere tan consolidat que fins i tot hi ha una superproducció»

Durant aquestes cinc dècades, la llibreria ha estat testimoni de nombrosos canvis en el món editorial i ha sabut adaptar-se a les noves realitats, mantenint sempre la seva essència i compromís amb la difusió del coneixement.

En aquesta entrevista, conversarem amb Glòria Forteza-Rei, qui ha estat al capdavant d'Embat durant gran part de la seva trajectòria, per conèixer de primera mà la història de la llibreria, els reptes superats i les perspectives de futur en aquest any tan especial.

Com van ser els seus inicis a Embat?

Tenia 20 anys i sabia molt poc del món dels llibres, llevat que a casa sí que hi teníem una biblioteca considerable. Jo no tenia feina, havia fet estudis de treball social, però no els vaig acabar i va sortir l’oportunitat de treballar aquí el març del 79.

Quin paper que ha exercit Embat en el foment de la cultura i com es reflecteix aquesta tasca en les seves activitats?

A partir de l'any 81 vam començar amb les primeres activitats. Quan la universitat estava a Son Malferit vàrem fer un recital de contes amb Mario Benedetti, que era client nostre. La mateixa setmana també vàrem fer un recital de poesia, també amb Mario Benedetti. El mateix any vàrem presentar la primera novel·la de Carme Riera ‘Una primavera per Domenico Guarini’. Després vàrem anar fent durant 5 o 6 anys els premis de literatura infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya. A Embat hem comptat amb la presència de Joaquim Carbó, Andreu Ferret –personatge icònic del periodisme a Mallorca– Guillem Frontera, Antoni Serra, Guillem Cabrer... tot un seguit de gent que han tingut coses a aportar a la literatura i el periodisme. A partir de l’any 83 vàrem col·laborar amb els serveis municipals d'orientació escolar de diferents poblacions: Artà, Sant Llorenç, Capdepera, Sant Joan, Vilafranca i Deià. En aquestes poblacions als anys 80 no hi havia llibreries, com a molt, hi havia quioscs on es venien diaris i revistes. Vàrem començar a crear la setmana del llibre infantil i juvenil enfocat en la festa de Sant Jordi. També vàrem fer una altra cosa que en aquell moment no tenia cap suport de les institucions autonòmiques. El primer que es varen crear van ser els municipis, es crearen els primers serveis municipals d’orientació escolar. Hi havia un pedagog que coordinava les escoles del poble, les activitats culturals i feia de dinamitzador. Com que nosaltres teníem un bon fons de pedagogia i ja ens coneixien, ens van convidar a participar-hi. Vam fer concursos de dibuixos per Sant Jordi i una fireta del llibre a un local municipal. En aquell moment va ser innovador, sobretot per als alumnes que no baixaven a Palma i no coneixien el que era una llibreria, ni tan sols sabien que hi havia llibres enfocats per a ells.

Nosaltres intentem promoure la cultura a través d'activitats, conferències, presentacions, festivals i efemèrides -com el centenari de la gran guerra o el centenari de Dostoievski el 2021-. Ara, al mes de març, tenim una presentació de llibres de paratges mítics de Mallorca, el llibre ‘Les llegendes de l’Arxiduc’, un llibre de poesia d'Antonina Canyelles, un llibre sobre memòria històrica ‘Memòria d’una amnèsia’ i un llibre d’excursionisme sobre Josep Canals i Gomila; i fa tres anys que celebrem el Dantedì el 25 de març. Hem fet dues vegades recitals de poesia sobre Dante en col·laboració amb la societat Dante Alligieri Baleari, i enguany farem una conferència en italià amb el professor Armando Savignano, professor de Filosofia Ètica i Moral a la Università di Trieste.

També tenim dos clubs de lectura. El primer va néixer arran d'un grup que ja teníem que ens va animar a començar amb el festival ‘Febrer Negre’ el 2011, ara ja du 15 edicions. L’any següent vam crear el grup Mosqueiro, que és el nom del protagonista de les novel·les d'Antoni Serra. El 2020 el professor de rus de l’EOI ens va proposar el projecte perquè els seus alumnes no perdessin el contacte amb la cultura russa, així nasqué el Club Krug de literatura russa. Des de llavors cada vegada ve més gent, estem molt contents.

En aquests 50 anys, com s’ha adaptat Embat al repte que suposen les noves tecnologies?

El primer ordinador va entrar a la llibreria l’any 85, un ordinador que s’emprava per a temes de facturació. Al cap d’uns anys hi vàrem introduir també tot l’estoc, però fins aquests anys tot era exclusivament manual: la fitxa, el preu, etc. El panorama ha anat canviant, primer amb la gran plataforma i posteriorment amb les xarxes socials i vendes online. Amazon començà al voltant del 2000 o potser abans. Les plataformes han anat menjant moltíssim mercat. També l’aparició del llibre digital és devers aquests anys, i no només el llibre de lectura digital; fa uns 5 o 7 anys va desaparèixer també el llibre de text. Ha desaparegut perquè la influència de les xarxes va fer que en el camp de l’ensenyament s’optés pel llibre digital. Ara ni els alumnes d’universitat venen a les llibreries, és un drama, no mostren cap interès en el llibre en paper. Et puc contar una anècdota d'una presentació d'un llibre a la qual venien els alumnes i, abans de sortir, firmen un paper com que han assistit. Només venien per signar l’assistència sense cap interès en la presentació del llibre.

Tot això ens ha perjudicat molt. També hem de comptar amb les crisis econòmiques que hi ha hagut, del 2008 i el 2020. Has d’anar sumant. Tot el flux de gent que hi venia a les llibreries ja no hi és. Aquí roman la importància de les nostres activitats, per a diferenciar-nos de l’entorn digital. Procurem que l'activitat no decaigui perquè hi hagi un públic que sàpiga que es fan aquestes activitats i que siguin atractives.

Parlant de crisis, com es va viure la pandèmia?

Al cap d’una setmana de l'inici de la pandèmia veníem només els dematins. Palma pareixia una illa de zombis, no hi havia ningú al carrer. Vàrem enviar missatges als clients dient que nosaltres seguiríem, que podien continuar comanant el que volguessin. Al mateix temps, canviàrem la pàgina web per millorar-la, comunicant als clients que miressin la pàgina web que teníem en marxa. Va ser duríssim, tant per els efectes de la repercussió com la baixada de vendes. El problema era com surar això, que no és bo de fer. Fins i tot, les ajudes que ens donaven com autònoms, ara ens reclamen un munt de paperassa per justificar tot el que ens van donar des de l’Estat. Encara el 2025 estem amb això.

Com han canviat els gustos i necessitats dels lectors al llarg de les dècades?

La narrativa sempre ha estat bastant sòlida. Però el gènere de la novel·la negra va tenir un boom important als anys 80, incloent-hi la novel·la negra catalana. Com va ser el cas de Jaume Fuster, fundador de la col·lecció La Negra de l'editorial La Magrana. Per als inicis del 90 això va anar baixant i quedant de manera residual, però al cap dels anys ha tornat a prendre embranzida. Ara és un gènere tan consolidat que fins i tot hi ha una superproducció, la nostra feina és fer una selecció del producte que s’està publicant. Als festivals de novel·la negra, com el ‘Febrer Negre’, procurem dur tant autors consolidats com novells perquè la gent els tingui en compte.

Com tenen previst celebrar el 50è aniversari?

Amb un vermut i una miqueta de música, aquest dissabte 29 de març a partir de les 12.00 hores, aquí al passeig d’Els Geranis. Amb clients, amics i família. Tothom hi és convidat.