«Que siguin toros o peixos m'és igual, és ambivalent. És com un pessebre en el qual cada figura serveix per a fer un naixement. Pinto un quadre i es converteix en una cosa o una altra. Al final, tota la vida he pintat una mica el mateix, és part de la meva vida. Llavors, els toros són un gran rellotge de la vida o la mort, és un tema que m'agrada. Ara sembla un tema del segle passat i això també m'agrada», va explicar l'artista mallorquí en declaracions als mitjans durant la inauguració de la mostra.
Precisament, Barceló ha reconegut que, quan comença a treballar en un llenç, mai sap què és el que acabarà sortint. Per això, acaba donant-li importància al que ni ell mateix veu. «El que m'agrada és el que no acab d'entendre, com gairebé sempre», va assegurar. Així, la mostra 'Flores, peces, toros' està dividida en tres sales i es compon de pintures, encara que també de ceràmiques i aquarel·les. Concretament, una de les ceràmiques d'argila blanca, que va realitzar quan va tornar d'un viatge per l’Àfrica el 1996, simula un cap de peix que ell mateix va modelar «a cops de puny».
Unes altres de les ceràmiques, més recents, les ha realitzat amb peces de fang que, després de passar pel forn, a més de 100 graus, es poleixen i provoquen «imprevistos». Encara que la tauromàquia també és present en algunes ceràmiques, el suport que Barceló usa majoritàriament és el llenç, on reflecteix «l'art del toreig», una constant en la seva obra des de la dècada dels anys 80. Així, a vista d'ocell o com un espectador, Barceló mostra moments a les places de toros. Entre les obres, hi ha una peça que simula ser un cartell, destinat a un projecte publicitari, però que l'artista mai va usar. «Sembla un torero cansat i els toros no semblen molt morts», reflexionà el felanitxer.
La majoria de les peces de 'Flores, peces, toros' són molt recents, s'han fet en l'últim any, algunes fins i tot més recents. És el cas d'un dels llenços més grans de la galeria, una espècie d'aquari en el qual desenes de peixos brillants es freguen entre ells. «Es veu el que és. És la imatge tropical dels peixos exòtics, gairebé tots ho són. No em cans de mirar els peixos sota l'aigua, i per això els pint amb el mateix plaer amb el qual els mir. En realitat són improbables perquè no crec que es corresponguin amb espècies reals, però m'agrada la combinatòria aleatòria. Es mouen, són de colors que es combinen improbables. El taronja actua molt bé amb el verd», comentà Barceló.
Malgrat ser molt recents, els motius que apareixen en les creacions han acompanyat Barceló durant tota la seva vida. «Esper haver après alguna cosa. Encara que no soc distint, sí que ho veig diferent. Tota la vida he pintat les mateixes coses», va assegurar l’artista, un dels referents mundials de l’art contemporani.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.