La bona salut de la premsa forana, clau per al futur dels mitjans de comunicació en català a Mallorca

A l'esdeveniment hi han participat Aina Vidal (periodista a l’Ara Balears), Joan Socies (periodista i impulsor de Tot Pla) i Aina Ginard, periodista a El Económico i autora de l'obra. L’acte ha estat moderat pel sociòleg Sebastià Caldentey.

L'obra

La publicació pretén explicar de forma breu la història i evolució del Diari de Balears a partir de l’anàlisi de diaris antics i de diferents entrevistes. El Diari de Balears va néixer en català el primer de maig de 1996 per iniciativa de Pere A. Serra, periodista i fundador del Grup Serra. El Baleares havia estat el diari del règim i a la vegada el més venut i llegit del moment, però amb l’arribada de la democràcia entrà en decadència i Serra el va adquirir l’any 1984. L'aparició del primer diari en la nostra llengua a les Illes Balears va suposar una forta empenta a la normalització lingüística i va contribuir a la defensa de l’autonomisme i els valors democràtics

Parlant com tu en descriu l’evolució en el disseny, explica les cobertures de premsa més destacades i detalla l’evolució financera de la capçalera. Després d’uns anys de sortir al carrer sota el nom d’Ara-dBalears gràcies a un acord de l’Ara i el Grup Serra, el 22 de maig del 2013 va aparèixer el darrer dBalears en paper. Això no obstant, el dBalears.cat continua viu a la xarxa sota la direcció de Tomeu Martí i forma part dels mitjans de l’Associació Ona Mediterrània.

La taula rodona sobre els mitjans de comunicació en català

Els participants a la taula rodona han coincidit a considerar que els mitjans de comunicació en català es troben en un bon moment, «sobretot gràcies a les publicacions en català de la part forana, que gaudeixen de bona salut», remarca Aina Vidal.

Per la seva banda, Joan Socies destaca la capacitat d’influència en temes que són d’interès per a la població; que la premsa forana en català ha estat i és una eina cabdal per al català; i la proximitat «que fa que parlem de tu a tu amb els nostres veïnats». Del digital Tot Pla, ha posat com a exemple un article sobre la contaminació lumínica d’un supermercat que va aconseguir una solució per a la ciutadania.

Trobam a faltar algun tipus de contingut concret en català? Ha d’haver-hi continguts de tot tipus, premsa rosa en català, premsa d’extrema dreta…? Joan Socies ho té clar: «Sí, això voldria dir que és una llengua normal. El català hauria de tenir presència en tots els àmbits».

«És un debat etern del periodisme: hauríem d’explicar allò que interessa a la gent o allò que consideram que hem d’explicar?», es demana Aina Ginard.

Per a Aina Vidal, «tot periodisme en català és bo per la presència de la llengua. El tema dels esports, per exemple, és un àmbit on encara queda molta feina a fer. Seria molt positiu en aquest sentit. No obstant això, un mitjà d’extrema dreta en català a Mallorca seria com un unicorn, impossible».

«Amb esperit crític, però no instal·lats sistemàticament en la crítica», diu el manifest fundacional de l’Ara Balears. Com es pot tenir esperit crític però no instal·lar-se en la crítica? Pot haver-hi un equilibri?

Aina Ginard assenyala que és complicat ja que els fets t’arriben a través d’una sèrie de dinàmiques, com les fonts. «Amb aquesta frase es veu la diferència dels mitjans que hi ha. Per exemple, actualment el dBalears aposta per una línia totalment diferent a l’Ara Balears; pren partit, com per exemple amb les agressions lingüístiques», apunta.

«Això és una frase que és una màxima però és difícil d’aconseguir. El periodisme és això, si no escrius coses que incomoden no és periodisme, és publicitat», considera Aina Vidal.

El futur del català a Mallorca depèn dels mitjans de comunicació? De la seva funció normalitzadora? Vidal remarca que no depèn només dels mitjans però sí que en són «peces clau». «És important que això ho entenguin les institucions. Sense el seu suport no hi ha res a fer».

Per la seva banda, Ginard es demana: «Quina necessitat té dels mitjans de comunicació avui en dia? Han perdut notorietat i influència. La gent s’informa des d’altres llocs. Quin serà el futur dels mitjans? Digital segur. Però amb quin tipus de finançament?». Ginard destaca que al llibre hi ha tres casos d’èxit de tres mitjans en llengües minoritzades: VilaWeb en català, Nós Diario en gallec i Berria en eusquera. «Tres digitals que tenen totes les notícies en obert però al mateix temps tenen subscriptors. La gent aposta per ells», remarca.

Per a fer un diari en català, falten mecenes, falten subscriptors…? A aquesta pregunta, tots tres han estat d’acord que fa falta finançament, tant públic com privat, suport de lectors compromesos i «caparruderia, com la de Tomeu Martí, per apostar per això i no abandonar».

Els participants en la taula rodona també condemnen la falta voluntat política a favor dels mitjans de comunicació en català a l’hora de repartir els doblers públics, comparada amb les quantitats ingents que es destinen a la promoció turística, per exemple.

Estam en un moment de retrocés o avanç? Fa 25 anys hi havia diaris en català en paper però ara tenim altres espais de normalització de la llengua digitals. És possible arribar a més gent o ens quedarem en la resistència?

«VilaWeb ens ha de servir de referent per haver-ho aconseguit després d’anys de picar pedra. Crec que a poc a poc anirem guanyant lectors. La part forana, com a nucli potent del català, aguanta. El problema el tenim a les zones costaneres i ciutat», destaca Socies.