‘Flòbies de cristall’ de Carme Bennàssar, pulcritud, fidelitat i perfeccionisme

L’acte comptà amb la presència de l’autora Carme Bennàssar, una veu que es mereix donar a conèixer per la qualitat i la singularitat de la seva poesia.

En aquesta ocasió, em tocà fer la introducció de l’autora i parlar un poc del poemari. A continuació teniu una part del que es llegí a l’acte:

Presentar el poemari ‘Flòbies de cristall’ de Carme Bennàssar no resulta fàcil, sobretot perquè a diferència dels poetes clàssics, que han estat estudiats, toca partir de l’experiència de la lectura, amb peus de plom per evitar caure en interpretacions un poc fantasioses o allunyades del seu projecte personal. La sort, no cal dir-ho, és que l’autora ha estat molt amable a aclarir-me dubtes i a contar-me un poc com són els seus poemes. D’aquesta manera, tots aprenem de la poesia dels altres.

D’entrada, ‘Flòbies de cristall’ sorprèn per la idea d’expressar encara poemes en format de sonets, però ja sabem que en poesia qualsevol proposta, si està ben treballada, pot ser bona si serveix per expressar sentiments o les curolles dels poetes. Sembla que l’autora va seguir el suggeriment d’un amic poeta que la convidava a fer decasíl·labs i a partir dels decasíl·labs varen sortir aquests sonets que s’escapen del cànon estricte de la rima consonant. D’altra banda, la mateixa autora reconeix que si qualque vers no és de deu síl·labes és que es va equivocar. D’aquesta manera reforça la idea que no només són imperfectes els amants, perquè també hi ha poemes que ho són. Hem de reconèixer que no són del tot clàssics si ens cenyim a la rima i a la mètrica, però sonen bé, funcionen. Per tant, els poemes troben el seu lloc dins el conjunt del llibre.

Quan llegim els poemes de ‘Flòbies de cristall’ notam una unitat pels temes que tracta com el temps o l’amor, tot i que és possible que hàgiu percebut que s’hi han creuat dues històries diferents. Tal com ens indica Carme Bennàssar: «El punt de partida de ‘Flòbies de cristall’ són dos poemaris diferents, però tenien moltes coses en comú i convergien en un mateix punt, la història personal, la manera de viure, d’entendre i de sentir, en femení, perquè crec, també, que és una manera femenina de dir les coses».

I les flòbies? Tot i que trob molt encertat «flòbia» al títol, es refereix a la flòbia de neu, a la borra de davall el llit o una cosa insignificant...? I «cristall»? És per la cristal·lització del gel? D’on surten les «flòbies» del poemari? «Flòbies de cristall» també és el títol d’un dels poemes. Aquest poema s’escriu a partir d’una realitat concreta. Fa anys l’autora treballava en un despatx amb les parets de vidre on es veia el que passava en els despatxos del costat i també se sentia tot el que s’hi deia. La flòbia era la veu d’una persona que treballava al pis de dalt i que sentia sovint parlar, i era de cristall perquè les parets eren de vidre, d’un vidre que es trenca i que cau a trossets. Les persones que assistim a les tertúlies o escrivim poesia solem veure inspiracions poètiques pertot arreu, en aquest cas, que cadascú ho interpreti com trobi adient. D’altra banda, el llenguatge, sempre correctíssim i acurat, ha sabut combinar cultismes i formes més populars. La veritat és que el resultat esdevé ben equilibrat.

A Flòbies de cristall hi trobam fórmules populars de les rondalles i la cultura popular:

«Bon viatge faci la cadernera

*

quan jo tenc l’almud i tu, la barcella!»

És evident que la cultura popular forma part de l’univers bennassarià, si es pot dir així, i fa l’ullet a aquests referents per recordar que encara són aquí, tot i la uniformització a la qual ens aboca la realitat més immediata amb la consegüent pèrdua d’identitat.

Les citacions del llibre són també una bona mostra del bagatge cultural de la nostra convidada. El poemari compta amb referències a Anselm Turmeda, Josep Vicenç Foix, Josep Carner, Ausiàs March, ‘Tirant lo Blanc’, Miquel Bauçà i Jafudà Bonsenyor. Les citacions són interessants per la relació que mantenen amb el poema que encapçalen, a més de servir d’inspiració i identificació pel que s’hi diu.

Per acabar, ara descobriré un secret sobre el títol, però que segurament servirà per fer-vos reflexionar. Un altre dels títols que tenia al cap l’autora era La bugada rosa. A continuació aquesta qüestió podria ser una bona manera d’encetar la tertúlia. Per tant, Carme, ens ho expliques?

Moltes gràcies, Carme, per visitar la tertúlia i fer-nos sentir més a prop els teus sonets i la teva visió del món mitjançant la poesia.

Les aportacions a la tertúlia varen ser d’allò més variades i interessants. A més a més, la vetlada es desenvolupà en un ambient molt distès i agradable.

Referència: ‘Flòbies de cristall’ de Carme Bennàssar. Edicions Documenta Balear 2023. Pròleg de Marta Pessarrodona.