A més, també hi participarà la Generalitat de Catalunya, des de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El coordinador de l'Any Llompart és l'autor mallorquí Jaume C. Pons Alorda, que, segons va anunciar a les xarxes socials, pròximament revelarà la programació dels actes.
El primer a parlar a la trobada, al costat de la tomba de Llompart, va ser Antoni Llabrés, que va afirmar la voluntat de «celebrar, recuperar i divulgar» la figura de Llompart, «un home que va estar fortament vinculat a les institucions esmentades, cosa que demostra el seu caràcter polièdric i polifacètic». En aquest sentit, Llabrés va recordar que fou professor de la delegació de Filosofia i Lletres de la UB i després, a la UIB; vicepresident de la Secció Filològica de l'IEC; cofundador de l'AELC; director literari de Moll; president de l'OCB durant la transició democràtica i primer president de la Federació Llull.
A més, va ressaltar el «lideratge cívic» en la lluita contra el que anomenava la «llarga nit del franquisme" i a favor de la "cultura i llengua catalanes», amb la «icònica imatge» de Llompart al final de la manifestació per l'Autonomia, el 1977, «amb el puny mig tancat i exclamant 'català, català i català'». Tot seguit, Llorenç Perelló i Guillem Ginard, director de l'IEB i director insular de Cultura, respectivament, varen lloar la seva «generositat amb els escriptors més joves» i la seva gran tasca, que «ha fet que estiguem més orgullosos de la nostra identitat».
Sobre la vida personal de Llompart en va parlar Cèlia Riba, la seva neboda i la d'Encarna Viñas, que va destacar que «ell només volia ser poeta, però li va tocar fer tots els papers de l'auca». Així mateix, va afirmar que les dues característiques que definien Llompart era «la bonhomia i la ironia». I, sobre la seva obra, va reconèixer que «parlava molt de la mort als seus poemes, però això era perquè era una persona vital, li agradava molt viure; la poesia era una manera d'exorcitzar-la. No volia morir, però li va tocar fer-ho, com tothom», va apuntar. Biel Mesquida va recitar dos poemes de l'homenejat, no sense abans denunciar la desaparició del català i de la literatura als plans d'estudi. Els poemes escollits varen ser del poemari Joc de l'amor i de les estacions, un tractava sobre l'hivern i l'altre sobre el final de la vida. Per acabar, les violoncel·listes Maria Fernández i Irene Laguna varen interpretar versions de la Dama de Mallorca i El cant dels ocells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.