Palma o pauma, margalló o garballó: la qüestió és fer llata o llatra

Tot i això, a Mallorca, la tradició continua ben viva a localitats com Artà o Capdepera. En els darrers anys, gràcies a la multitud de cursos realitzats per institucions i entitats de tota mena, un nombre important de ciutadans han rebut formació en aquesta pràctica i, a dia d’avui, ja n’hi ha diversos artesans i col·lectius que ho promouen arreu, organitzant jornades de pràctica i exposició del treballs realitzats. Alguns d’ells, com ara les 'Madones de sa llata', han rebut reconeixements institucionals per la seva tasca.

Aquest mes de novembre vàrem poder citar-nos amb Maria Riera Ferriol, d’Artà, amb la qual vàrem poder conèixer de primera mà tot el procés de recol·lecció, tractament, emmagatzematge i ús de la palma o pauma. Així mateix, a banda dels processos necessaris, també va servir la trobada per a conèixer o refrescar conceptes que no se solen usar si no és en aquest context concretament.

Maria ha començat explicant el procés des del principi, la sortida a la muntanya per a fer la recollida de la palma. Només amb aquesta primera acció, dues persones podien pernoctar unes dues o tres nits enmig la serra per tal d’acumular matèria primera durant uns tres o quatre dies.

La palma recollida és agrupada en feixos i aquests són transportats (amb ases o carros carregats fins a dalt) fins la finca de treball, on començaran el procés que les converteixi en eixa matèria necessària per a fer la trena de llata: els brins.

Primer de tot, les palmes recol·lectades (arrabassant-se o tallant-se dels garballons) són esteses al terra, a la cimentera o al bell mig d’un camp assoleiat i ventilat. Aquesta segona acció, l’assecament, necessita que cada dia és girin les palmes, fins que aquestes quedin ben seques. Això pot dur entre tres i vuit dies, depenent de l’època de l’any, el temps i la humitat en l’ambient. Els feixos creats amb la palma seca, finalment, són emmagatzemats en un lloc sec, on la humitat no els hi afecti fins els moment de realitzar la següent i darrera passa.

En tercer lloc, als feixos se’ls hi ha de tallar el peciol (part inferior de la fulla que uneix tots els brins), banyar-los perquè quedin ben remullats i introduir-los dins l’ensofrador. Aquest, hermètic i amb el sofre encès, fumarà els feixos transformant l’estructura i les característiques de flexibilitat de les fulles. Un, dos o tres pics al dia («els que calguin»), depenent de la quantitat de palma introduïda, l’ensofrador necessitarà que se li vagi subministrant sofre i encenent-lo de nou, durant aproximadament uns set dies.

Arribats aquí, les fulles ja es poden dividir en brins, tallant-les quan siguin necessari (per tal de donar-los un tamany similar). Aquests brins són cadascuna de les tires de fulla ja tractada i llesta per a començar el procés de trenat que donarà lloc a la coneguda com a llata.

Existeixen moltes formes d’iniciar la tasca de entrellaçar i cosir els brins. Cada professional tenia (i té) la seva tècnica d’inici, arribant a ser possible la identificació del fabricant d’un producte en concret simplement pel tipus de nus inicial realitzat. Depenent del nombre de brins emprats per a fer una tira de llata, una braça, així com el dibuix resultant de les distintes formes de cosir, la llatra resultant rebrà un nom o un altre. Així, podem tenir llatra: de puntes, foradada, escalat, d'es cuquet, d’ull mestre, teixida (de cinc, de sis, de nou cames…), rivet…

I de productes finals, de productes a comercialitzar, també n’hi ha de ben diversos: senalles, capells, regnes, alforges, catifes, llenyer, cunes, esturmies, fines, ordinàries, de pescar, de carro, graneres, murrions, sarrions, cordes… Actualment, però, bàsicament es construeixen senalles, capells i corda, però amb una producció molt minsa i mal remunerada.

Com a vocabulari essencial, per a poder entendre els principis bàsics d’aquest ofici, podríem citar els següents conceptes clau:

• Palma/pauma: fulla tendra del margalló, tendra, sense arribar a obrir
• Marballó/gargalló: planta de la qual s’extreuen les fulles, la palma
• Estendre: part del procés que fa referència a l’assecament de la palma a l’aire lliure
• Cimentera: lloc on se sol realitzar l’assecament
• Feix: conjunt de palmes, manoll, que facilita el transport i emmagatzematge
• Ensofrador: recipient hermètic on es du el procés de combustió del sofre per tal de fumar la palma i transformar la seva estructura
• Bri: cadascuna de les vetes resultats de partir o dividir les fulles de palma
• Cama: cadascuna de les puntes resultats després de fer el nus inicial. El nombre de cames marcarà l’amplada de la llata i, com hem vist, el seu nom final
• Afegir: anar introduint brins a mesura que les cames van quedant curtes mentre es cus
• Llata/llatra: cinta resultant del procés de fer llata, essent el de nou cames (quatre brins més un) el més popular
• Llatró: cinta resultant del procés de fer llata, en aquest cas de cinc cames
• Braça: unitat de mesura de les cintes de llata
• Agulla: llarga i plana, normalment de fusta, que serveix per a continuar amb el procés un cop s’hagi arribat a un lloc on les mans no són suficients
• Murrió: base cosida inicial, recipient amb la forma base del que serà el producte final

Canviant una mica de municipi, el passat mes de juny, l'Ajuntament de Capdepera va reeditar el vocabulari de la llata, creat el 2005. «Després de 19 anys de la primera edició del vocabulari, aprofitant que dins aquest mes de juny té lloc la IV Setmana de l'Art de la Pauma, s'ha reeditat aquest vocabulari amb la idea de repartir-lo entre les entitats participants, establiments dedicats a la cistelleria, i entre els centres educatius del municipi. El vocabulari consta d'un pòster a dues cares: a l'anvers hi ha dibuixat tot el procés de producció de la palma, peces i entorn, amb un numeret. Al revers hi ha les diferents definicions».

Podeu descarregar el vocabulari de la web de l’Ajuntament de Capdepera: www.ajcapdepera.net/ca/noticies/reedicio-del-vocabulari-de-la-llata

Finalment, no queda més que demanar al públic en general que, per favor, siguin conscients del costós procés de producció i entenguin i valorin els preus dels productes fets de llata a ca nostra. La qualitat d’un producte de proximitat que pot durar més d’una vida ben bé pot tenir qualsevol preu.