dBalears03/06/24 12:05
TW
0

Nova Editorial Moll s’avança al 40è aniversari de la mort de Robert Graves a la seva localitat d’adopció, Deià, que es commemorarà el 2025, amb la publicació de Breus històries mallorquines, per primera vegada en català, amb traducció del realitzador de cinema Nofre Moyà, qui té previst de portar-les a la pantalla, i gràcies a un ajut del Consell de Mallorca. Recentment, el mateix segell ha editat la primera antologia dels poemes de muntanya de Robert Graves, El crestall rost, en versió en català d’Eduard Moyà, professor de la Universitat de les Illes Balears. Tots dos traductors compartiran la presentació del nou volum amb William Graves, fill de l’escriptor i autor del pròleg, el proper 8 de juny, dissabte, a les dotze del migdia, a la Fira del Llibre de Palma, al Passeig del Born.

Breus històries mallorquines són divuit narracions ambientades en les seves vivències a la illa, que es varen publicar els anys quaranta i cinquanta del segle passat a mitjans de comunicació del Regne Unit i els Estats Units, eludint la censura franquista, ja que els seus continguts són, sovint, molt crítics amb la dictadura. Graves calcula en 4.000 les víctimes del cop d’Estat del 1936 i de la repressió a Mallorca. «Estava tan a l’extrema dreta», diu d’un personatge, «que per poc no cau per l’horitzó i surt a la Xina».

Els relats de Robert Graves s’inspiren en anècdotes i fet reals, als quals tant apareixen veïns de Deià com visitants il·lustres, com l’actriu Ava Gardner, qui va passar una temporada amb l’escriptor i la seva família, el 1956. «Una bicicleta a Mallorca» es basa en el robatori de la bicicleta del seu fill William, mentre que a les històries en forma de carta «L’escola a Mallorca, 1955» o «Leotards de xarxa, color carn», la remitent, Margaret, és la seva filla Lucia.

Robert Graves explica als seus lectors de l’estranger què és una ensaïmada, en què consisteixen les beneïdes de Sant Antoni o que «a Mallorca, ningú canta ni balla flamenc, excepte els gitans» i qualque turista americana. Es mostra també molt crític amb el turisme massiu, que ja començava a fer-se patent en aquells anys. L’autor britànic expressa una certa simpatia cap a la Guardia Civil, que foren els seus veïns en els anys que va residir a Palma, i molts de membres de la qual eren d’origen humil.