Josep Amengual (Biniali, 1938), historiador i Prior de La Real, ha presentat aquest dimarts, el segon volum de la seva obra magna que repassa la història de les Illes Balears i Pitiüses: 'La història de Mallorca i les religions del llibre. Vàndals, bizantins i musulmans (455-903). Basíliques i mosaics', editat per Llibres Ramon Llull.
«Tenim el major nombre de basíliques d'Occident, després de Roma i Ravenna, però no s'ha parlat res d'aquest període històric en Balears, que va des de l'arribada dels vàndals en el 455 a la incursió musulmana en el 903», explica Amengual, que afegeix que «on hi havia basíliques va haver-hi gent que les va finançar, artesans que les varen fer i feligresos que les freqüentaven».
Amengual explica que en aquest segon volum: «hem resseguit la història de les Illes Balears al llarg d'uns vuit segles, que ens són molt desconeguts: però fa anys que ja no els podem tractar amb el qualificatiu de 'segles obscurs'. Tenim grans fites que ens ajuden a veure com els jueus hi foren presents, al menys fins al segle XV. Els cristians tal vegada perduraren en petitíssimes comunitats fins a la conquesta de 1229, però sense una presència socialment datada».
També conclou que «Els musulmans arribaren amb les armes i amb les armes foren bandejats, de manera que a finals del segle XIII en quedaren ben pocs».
Tanmateix, explica Amengual, «les tres religions arrelaren a les Illes Balears i Pitiüses, i tenim prou mostres del seu vigor, de les aportacions a les arts, a la literatura, a la indústria i al comerç, ultra la seva aportació més cabdal, que va ser la missió pacífica i lliure dels jueus i dels cristians, i la seva fidelitat a les Escriptures com la Bíblia, fidelitat que també mostraren els musulmans a l'Alcorà. Així, la dimensió humana oberta a la transcendència es va desenvolupar al llarg d'aquest vuit segles, amb la inevitable limitació que l'islam va imposar al cristianisme, i no tan rígida al judaisme».
La sèrie completa la compondran vuit volums que oferiran la panoràmica més exhaustiva publicada sobre aquest tema.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bona tarda, Sr. Luis Felipe. Només puc comentar el que puc saber. El monestir de Cabrer sembla que s'ha descobert. Era catòlic,llatí, no bizantí. El que es diu Ortodòxia, per als cristians Orientals, no existia encara. Què seguiu bé
M'interessa. A on puc trobar aquest llibre?
Genial. Roma, Ravenna i IB (Illes Bizantines), de bandera groga i vermella. Aquests segles formen un verteder tret diferencial que explica, també, el testament de Jaume I i un motiu més per ser independents. No sols la llengua, també, i gairebé més important, la religió cristiana ortodoxa. Pregunta: s’ha descobert un monasteri bizantí a Cabrera. S’hi ha de reintroduir el cristianisme oriental en lloc del catòlic? Altrament, Roma i Ravenna són avui part d’una república. Les Balears som Regne de les Mallorques i part de l’Imperi Bizantí. Ferran El Catòlic va comprar el títol d’emperador de Bizanci, actualment en possessió de Felip VIè. Som Imperi Bizantí alliberat per catòlics com la UE fundacional era Europea alliberada pels EUA? I si Sofia de Borbó esdevé emperatriu d’un petit imperi illenc, dels més petits en territori mai vists?