La Institució Francesc de Borja Moll i la revista cultural 'El Mirall', que li dedicarà un monogràfic, han organitzat dos homenatges, dilluns 18 a les 19 hores a la biblioteca de Cort, a Palma, i dimecres 20 a la mateixa hora, a la Casa de Cultura de Felanitx, per a commemorar el bicentenari de Pere d'Alcàntara Penya (Palma, 1823-1906), poeta, autor teatral, periodista, narrador, misser, professor, astrònom, enginyer, urbanista, mestre d'obres i fortificacions, cartògraf, cronista de la ciutat de Palma, autor de 'La Colcada', dibuixant, pintor, gastrònom, autor d'una 'guia' de l'arxipèlag i col·laborador des del primer moment del 'Diccionari català-valencià-balear' d'Antoni Maria Alcover. Hi col·laboren els ajuntaments de Palma i Felanitx, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, a on també s'hi ha realitzat un acte de commemoració.
A la sessió de dilluns a Palma hi intervindran Jaume Lladó, president de l'associació El Mirall; l'escriptor Gabriel Janer Manila; i la historiadora de l'art Catalina Cantarellas. I dimecres a Felanitx, l'especialista en cultura popular Felip Munar i l'historiador Sebastià Serra, així com Jaume Lladó. A tots dos actes, la cantant Miquela Lladó oferirà un fragment de 'La Colcada', que ella recita cada 31 de desembre a la plaça de Cort de Palma, sobre la Festa de l'Estendard a Mallorca en homenatge a la conquesta del Rei En Jaume. Penya fou també autor de dissenys i edificacions a Felanitx i va projectar un ferrocarril fins a Portocolom, que no s'arribà a construir.
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.
Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: 'El cordó de la vila' i 'La pesta groga' són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema 'La Colcada', amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus 'Cuentos mallorquins' són considerats un precedent de les 'Rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó'.
La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic i agradós, que recull la llengua del país i la dignifica, capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps. En el seu vessant de periodista, va ser director de 'La Ignorància', en la qual Antoni Maria Alcover va publicar les seves primeres rondalles.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un personatge captivador i admirable. Un polifacètic "reinaxentista". El nostre Leonardo da Vinci. Cal divulgar-lo i estudiar-lo en profunditat.
Tinc l’honor de viure al carrer de Pere A. Penya, a la barriada de Pere Garau. El primer va somiar amb el ferrocarril a Soller. El segon ho va fer possible. Un servidor, ignorant i mal estudiant, ha estat periodista, ha escrit alguna cosa, visc de compartir la Historia i tinc molts de vincles amb Soller. I tot ho vaig fer abans d’estudiar la biografia d’aquest senyor. Mon pare quedava astorat quan em veia avançar com a periodista, escriptor i aficionat a la Historia vivint al carrer Pere A. Penya i ell coneixia la seva biografia. Tot es obra de la modista, cap fil fuig… la Balanguera. I hi ha fils que ho intenten, un servidor tambe, pero no hi ha manera…la modista ens enganxa. I tot junt a Norma Comics, que la vida sembla un comic. Sobre el ferrocarril a Menorca es possible perque la profundaria de la mar es menor que la del pont mes alt del mon, de França. Perdonau la manca d’accents, avui la tecnologia no me’ls ofereix. Bon diumenge fils i fills de la Balanguera.
Pere Alcántara Penya, a més de realitzar els plans cadastrals de nou municipis del Plà i Llevant (encara pendents de cobrament) va presentar una sol·licitud (1863) per a portar a la pràctica un dels seus somnis de progrés de les illes, mitjançant un Ferrocarril Balear. La inauguració de la via fèrria entre Ciutat a Inca el 24 de febrer de 1875, sens dubte va haver de ser per a D. Pere un moment d'íntima satisfacció. Va demanar autorització per a projectar un "camí de ferro" de Ciutat a Sóller i després a Felanitx, Porto Colom, Manacor i Capdepera. Va estudiar un altre traçat a Menorca, de Maó a Ciutadella i Vila Carles. Sens dubte és el personatge que més admir de la nostra història.