Sobre l'obra
Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians és un assaig i un dubte exposats després d’una lectura intensa i en perspectiva: la del passat i la del present del català al País Valencià i de la literatura escrita amb totes les seves paraules, dos dels elements cabdals que han particularitzat i definit el poble valencià com a col·lectivitat europea des de fa vora huit segles.
Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Aquí està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seva evolució, des d’una perspectiva global.
El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seva supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d’ara?
Sobre l'autor
Carles Fenollosa Laguarda (València, 1989) és llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor i escriptor.
Ha conreat diversos gèneres, especialment l’assaig i la narrativa. En aquest darrer àmbit ha escrit Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit de Novel·la, 2018), una «brillant reflexió sobre la vida cultural valenciana», segons l’escriptor Martí Domínguez.
En l’assaig literari destaca la biografia Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (Premi València Nova d’Assaig, 2022), en què s’acosta a la vida i l’obra d’un dels grans poetes desconeguts del moviment; i sobretot Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians (2022), una visió panoràmica i provocadora sobre la llarga marxa del català en terres valencianes des del segle XIII fins al XXI, tot sense obviar la resta de territoris i els seus avatars històrics.
Pel que fa als seus estudis més purament acadèmics i lligats a la seva tasca investigadora, aquests han estat centrats en determinades figures de la literatura catalana moderna i contemporània, especialment la produïda al País Valencià. Ha publicat l’antologia de l’obra del poeta Víctor Iranzo, Un rei, un déu, una acadèmia. El Regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607) (2021) i l’estudi i edició del Dietari (1568-1607) de Bernat Guillem Català de Valleriola (2022).
En el camp del periodisme ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques d’àmbit cultural i literari com el «Quadern» del diari El País o les revistes Saó i Lletraferit, en la qual, a hores d’ara, és columnista habitual.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pareix mentida com mos han arribat a disseccionar en 300 anys. Hi ha tanta gent què mos veu tan diferents quan en realitat som lo mateix. Ho han sabut fer bé el divide y vencerás però mira, aquí estam d'empeus per aturar-lis aquest despropòsit. És necessari explicar-ho bé, explicar quí som els mallorquins, els menorquins, els... tots! Potser cada poble té la seva pròpia idiosincràsia o costums locals però hem de fer entendre què formam part d'una petita nació que és molt gran, feta trossos i a la uci però encara viva. Massa vegades veig mallorquins amb tots els llinatges què se senten espanyols i què me pareix molt bé però que no saben com explicar-te quina és la seva cultura perquè quan els fas pensar un poc se fa evident què no és la castellana. Durà feina...
Més que germans o cosins, compatriotes de la nació catalana que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
Més germans que cosins...