En la conversa amb Tomeu Marti, parla dels seus inicis com a poeta; de la seva tasca com a traductor; dels seus referents poètics; de la 'Santíssima Trinitat' que formaven tres escriptors que va poder conèixer bé: Manuel Sanchis-Guarner, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster i del moment actual de la poesia catalana i, també, de la cultura i llengua a València.
Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. És conegut sobretot com a poeta i com a traductor. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià, té lloc la fundació de la revista Cairell. Aquesta revista, que aplega noms com Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J. Verger, Josep Lluís Bonet i el mateix Granell, suposarà una concentració generacional d’escriptors que, amb l'antologia Carn fresca (1974) i els Premis Octubre, emmarca els primers passos de la generació dels 70 a València.
L'any 1978 publica Notícia de la tribu i poc després Refugi Absent a Llibres del Mall de Barcelona, amb una portada de Joan-Pere Viladecans.
El 1979 guanya el premi Ausiàs March amb el recull Materials per a una mort meditada i el 1980 és inclòs a les antologies que marcaran la seva generació, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, i La nova poesia catalana, de Joaquín Marco i Jaume Pont.
El 2017 es publica el volum de poesia completa que reuneix quaranta anys de trajectòria literària: Poesia completa 1976-2016, editat per la Institució Alfons el Magnànim. Cal destacar també el seu esforç per a dignificar la poesia per a infants.
Podeu escoltar la conversa sencera aquí:
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Empezó dos carreras y ninguna acabó. Yo me he quedado con eso.
Ho sent, senyor Granell, jo no diria tant. No feim volar coloms abans d'hora. Encara cal treballar molt i molt per a enfortir les actuals bases. Quan senti en els carrers de les ciutats una majoria continuada en llengua catalana, en aquell moment començaré a somriure. No abans.