Una conversa amb el compositor Miquel Brunet, tot un referent de la música, la cultura i la llengua a Mallorca

«Qui és Miquel Brunet?» Va ser la primera pregunta que li va formular Company, i Brunet va donar una resposta concisa: «Som un afortunat de la vida per haver pres la decisió d'escollir l'ofici de músic en moltes vessants». Estelrich va afegir: «Miquel és la persona més eclèctica que conec, està molt implicat amb la llengua, la cultura, les arrels, el medi ambient..., fa moltes coses i totes bé».

Sobre els seus inicis, Brunet va ressaltar la rellevància d'Antoni Mulet en la seva formació i clau per al seu futur. Mulet, nascut a Algaida el 1943, és organista, també ha estat professor de música, va ser un dels fundadors i component de 'Los 4 de Asís', grup format per quatre frares franciscans. Brunet va dir sobre ell: «va ser el meu primer professor de música, amb deu anys, a La Porciúncula. Gràcies a Toni vaig descobrir la música de Bach, les guitarres elèctriques, l'electrònica i els amplificadors. Ell em va inculcar la passió per l'electrònica, i també per Bach. Toni em va donar les primeres lliçons de piano, instrument que anys després vaig perfeccionar al Conservatori Superior, amb Miquel Segura com a professor. Tot i que el meu primer instrument musical no va ser el piano, sinó el contrabaix. Toni va ser decisiu en la meva formació musical i ha marcat part de la meva vida, com introduir-me a l'enregistrament, una eina més de la composició. Jo que som un ateu convençut, vaig aprendre molt durant l'internat a la Porciúncula, i ell, Toni Mulet, també ha tengut un paper important en aquest país».

Sobre el seu pas pel mític grup mallorquí Els Valldemossa, Brunet va explicar: «Quan vaig sortir de La Porciúncula, amb desset anys, Rafel Estaràs em va demanar que tocàs amb ells, Toni Font, mestre de Valldemossa li havia recomanat. Vaig començar com a baixista, fins que el pianista va deixar el grup, en 1980, per anar-se'n amb Lorenzo Santamaría. Va ser llavors quan em vaig asseure amb ells al piano. Amb Els Valldemossa vaig recórrer el món, vaig aprendre a viure la vida, i també vaig aprendre molt amb ells. Ho han estat tot! La meta per a un músic illenc és sortir fora, però mai no ha estat per a mi». Estelrich va afegir: «El vaig veure per primera vegada a Felanitx, un municipi molt melodiós, on han cantat, fins i tot, Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet».

A la pregunta sobre les persones que han estat crucials per a ell, Brunet va contestar: «Són moltes les persones que m'han impregnat l'orgull de la terra, de la llengua, de la cultura, com Josep Maria Llompart, l'Arxiduc Lluís Salvador, Cèlia Vinyes, Rafel Estaràs, Toni Roig, Toni Artigues, Toni Mulet, Biel Majoral... Em sent molt afortunat de ser mallorquí i viure a Mallorca, amb una llengua i una cultura meravelloses».

Els tres ponents varen parlar sobre l'obra de Miquel Brunet. Aquest va comentar: «l'important no és el gran virtuosisme, sinó comunicar qui som. La meva música fa aquesta funció, i posa l'èmfasi en el procés més que no en el resultat. Per enregistrar 'Ferments. El mapa sensitiu d'una illa', ens vàrem tancar tres dies als Estudis Ona desset persones, amb tota mena d'estímuls sensorials, com el de les poesies recitades per Toni Artigues o les sopes mallorquines cuinades per Maria Solivellas. Els mallorquins tenim un so, que és el reflex sonor del que som. Com en totes les meves obres, hi ha un paratge dedicat a la improvisació. S'ha de ponderar l'enregistrament com una gravació amb llibertat d'improvisació, una forma de composició espontània».

Brunet va continuar dient: «'La Llei d'Ohm' amb Biel Majoral, consta de deu moviments interpretats amb instruments d'electrònica analògica i acústics sobre la base rítmica d'una Ximbomba, un element genuí, simbòlic i resistent de la cultura de Mallorca, que transmet el batec del nostre poble amb la música d'una illa i d'una cultura que es resisteixen a morir per tal d'esdevenir només una pista de desfilada turística. Així com la relació amb en Biel, una persona que en la seva trajectòria ha mostrat una immensa resistència i vehemència a la defensa de la Llengua, Cultura i País».

Estelrich va agafar la paraula i va dir: «L'obra de'n Miquel és àmplia, intensa i extensa. Igual que Beethoven, té molt bones cançons per a una veu i piano, algunes no conegudes, i també simula la presència de música popular a la seva obra avançant unes notes. M'agradaria viure un projecte seu al llarg de les diferents etapes: el concepte, el procés, com es desenvolupa de manera audiovisual, el resultat... He quedat fascinat amb la quantitat de peces, obres, cançons, composicions, col·laboracions, projectes amb coherència que Miquel ha fet».

Miquel Brunet, que al llarg de la conversa es va definir com una persona i artista amb alguns adjectius que comencen amb el prefix 'in', com indecís, independent, insubmís, insatisfet i invisible, als quals perfectament també es podria afegir indispensable, incomparable, incansable, inoblidable o integre; un cop finalitzat l'esdeveniment va agrair la convidada i la presència de les persones - amigues o conegudes, artistes o admiradores - que omplien la sala a més no poder, entre d'altres: Biel Majoral, Miquel Àngel Pericàs, Pep Alba, Pau Cladera, Toni Mulet...