Ja se sap allò que «si és breu, és encara millor». I aquest passat dimecres, a Can Alcover, va tenir lloc la conferència 'Vindicació de La Nostra Terra' de Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo'. Una conferència breu, però probablement immillorable.
I per brevetat immillorable, la que va fer servir la presentadora de l'acte, Caterina Canyelles que glosà la figura de Balutxo i destacà la seva habilitat per explicar el passat en clau de present i amb projecció de futur.
«La Nostra Terra és una guardiola de savieses. No és una obra per evocar nostàlgies, sinó una mostra de vitalitat per renovar compromisos. Josep Massot i Muntaner la qualificà com la publicació periòdica més interessant de tots els temps a Mallorca» va concloure el conferenciant.
Abans havia explicat el naixement: «Enmig del desert que, malgrat qualque reeixida experiència, va denunciar Emili Darder, el febrer de 1923, amb l’impuls de Pere Oliver i Domenge, es publicà una crida a constituir l’ACM. Dia primer d’abril se signà l’acta fundacional. La primera tasca a escometre era editar una revista cultural».
Després de la dictadura de Primo de Rivera, el gener de 1928 s'enceta la publicació de La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i ciències. «L’Editorial primer, de gener de 1928, anunciava els propòsits: Passar revista a l’activitat literària, artística i científica d’aquí i de fora, aportar la nostra cooperació a l’edifici de la cultura: heus aquí allò que voldríem!»
Mestre va desgranar tots els detalls de La Nostra Terra: «Des del primer moment, s’afegiren col·laboradors dels tres col·lectius que, a Mallorca, lideraven la investigació i la recerca: la Societat Arqueològica Lul·liana, l’Escola Normal i l’Institut Oceanogràfic».
«La redacció, inicialment al carrer dels Àngels, es traslladà el 1930 al nou local de l’ACM, al carrer Palau, on havia estat la seu de l’Ateneu Balear, davant del Crèdit (C. d’Hisenda), al costat del Círculo Mallorquín (Parlament)».
La revista es publicà en un català modèlic. «Els correctors, Jaume Busquets i Estanislau Pellicer, adequaren la publicació a les normes de l’IEC. El desembre de 1928, la revista informa que tal com s’havia adherit a l’homenatge a Pompeu Fabra, ara ho feia al que es tributava a Alcover: No és cap secret per ningú que La Nostra Terra no comparteix el criteri de Mossèn Alcover en la qüestió ortogràfica. No volem desconèixer, però, els seus mèrits com a filòleg. L’obra magna del 'Diccionari general de la llengua catalana' que ell tot sol emprengué, avui en curs de publicació amb el títol deplorable de «Diccionari Català-Valencià-Balear» el fan mereixedor del respecte. Mort el canonge, la revista va felicitar Francesc de B. Moll quan decidí adaptar-se a les normes de l’Institut».
Les lluites de La Nostra Terra
Balutxo també destacà les principals lluites en les quals la revista es va implicar: «La lluita per a la cooficialitat de la llengua va ser constant a LNT. El 1931, l’Editorial deia: L’Estatut sense el Decret de Bilingüisme serà com una casa sense finestra; sense llum. Els anys següents es reiterà la reclamació fins que, el maig de 1936, s’anunciava la imminent signatura en el consell de Ministres del decret concedint el bilingüisme per Bascònia, Mallorca i València».
«L’any 1931, l’ACM va promoure l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia. A la reunió del Teatre Principal de Palma, es designà una comissió redactora de 10 persones. Vuit d’elles eren col·laboradores de la revista. L’any 1932, per iniciativa de LNT i d’Acció Republicana (el partit de F. de S. Aguiló, Emili Darder, Pere Oliver Domenge i Ernest Mestre), s’organitzà una expedició per celebrar l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Gairebé mil mallorquins s’embarcaren per assistir als actes de Barcelona i clamaren per la incorporació de les Balears al nou Estatut. L’any 1934, es va crear un Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca que inicià una tasca d’apropament. Es programaren intercanvis culturals per a la tardor d’aquell any, però els fets del 6 d’octubre ho varen paralitzar».
Una revista moderna
Segons Bartomeu Mestre «definir la publicació com una revista de lletres és esbiaixar-ne l’aportació en altres camps com l’econòmic. Aquesta modernitat, també es pot veure a l’article de Josep Sureda Blanes dedicat a Ghandi l’any 1931 (16 anys abans de la independència de l’Índia) o a les traduccions de contemporanis rellevants com Màxim Gorki per Miquel Serra, Rudyard Kipling per Joaquim Verdaguer o Stefen Zweig per Jaume Busquets».
«La Nostra Terra tenia seccions d’art, música, cinema... i l’apartat d’informació va ser fonamental en la tasca de desenterrar la història que no s’ensenyava (ep! ni s’ensenya!) a l’escola».
Per al conferenciant, «La Nostra Terra era més que una revista. Va ser una plataforma de promoció cultural i, en part, política».
El cop d'Estat de Franco, el germans Villalonga i el final de la revista
«A Barcelona es publicà un Missatge als Mallorquins ben valorat per l’Editorial de La Nostra Terra. El Missatge va ser correspost amb una Resposta de Mallorca, amb la crida al retrobament. Per tal de programar actes de germanor, es va crear un ens similar al Comitè de Relacions de 1934, ara anomenat Comunitat Cultural Catalano-Balear, però novament es faria malbé l’intent i el pont de mar blava es tenyiria amb el vermell de la sang i el negre del dol». «L’exemplar on apareixia aquell Missatge va ser el darrer de la publicació. Les intimidacions i amenaces dels germans Villalonga atemoriren la majoria de col·laboradors. Dues terceres parts dels qui havien subscrit la Resposta, 107 de 153, molts d’ells vestits de falangistes, signaren un document de rectificació vergonyant, amb l’adhesió al 'Movimiento Nacional' i una delatora insídia contra els qui no es varen desdir i resistiren. Per a saber més coses sobre la fràgil condició humana, cal llegir 'A sol post' de Llorenç Capellà. La casa de Pere Oliver i Domenge va ser assaltada i enramellada amb simbologia dels estats feixistes. La comissió depuradora incorporà una pregunta al qüestionari que s’aplicava als detinguts: '¿Eres lector o subscriptor de La Nostra Terra?' La repressió s’acarnissà sobre Mallorca i la patiren gairebé tots els col·laboradors de la revista, fins i tot molts dels que havien signat la rectificació. La Dictadura Militar, amb el suport actiu de l’Església Catòlica, va perdurar fins a la mort de Franco, amb el llegat d’una nova restauració borbònica».
Balutxo va concloure: «L’any 1962, alguns dels antics col·laboradors impulsaren el renaixement de l’Associació per la Cultura de Mallorca, ara amb el nom d’Obra Cultural Balear, i renovaren el compromís de lluitar en defensa de la llengua i de la identitat. Per la Cultura, per la Llibertat!»
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Endavant Bartomeu, dimecres serem a Santanyí per sentir una part més de la nostra història, i mai més ben dit de la nostra terra, ja sabem que hi ha un grupet de estorberets i gonellas que cada dia ens fan befa a aquest diari, en comentaris sense cap ni peus referents a la terra i la llengua, ni cas, que se empassin la seua mala llet i educació. Si no poden viure vegent com parlam i defensam lo nostro, que agafin els atapins i cametas me valguin de cap a Madrid que hi faltan "monosabios". Visca la terra, visca la llengua fora xusma fatxa.
Endavant Bartomeu, dimecres serem a Santanyí per sentir una part més de la nostra història, i mai més ben dit de la nostra terra, ja sabem que hi ha un grupet de estorberets i gonellas que cada dia ens fan befa a aquest diari, en comentaris sense cap ni peus referents a la terra i la llengua, ni cas, que se empassin la seua mala llet i educació. Si no poden viure vegent com parlam i defensam lo nostro, que agafin els atapins i cametas me valguin de cap a Madrid que hi faltan "monosabios". Visca la terra, visca la llengua fora xusma fatxa.
El llibre sobre en Martiàñez, quan el presenta?