Nou ple a Can Alcover. En aquesta ocasió per retre homenatge al lingüista i dialectòleg campaner, Joan Veny, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans i a qui l’Obra Cultural Balear ha volgut tornar a homenatjar.
L'acte, conduit per Maties Garcies, membre de la Junta Directiva de l'OCB, va comptar amb els intervencions d'Antònia Sitjar (de l'OCB de Campos), Jaume Corbera i Maria del Mar Vanrell (del GRESIB-UIB) i del propi Joan Veny.
Joan Veny és autor d’obres com Els parlars catalans, llibre que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana; i coautor de l’Atles Lingüístic del Domini Català, juntament amb Lídia Pons, un manual de referència per a l’estudi de la diversitat dialectal, sorgit com a projecte d’investigació de l’Institut d’Estudis Catalans.
Precisament, Veny es va referir a aquesta magna obra: «Quan vàrem fer el Atles Lingüístic del Domini Català vàrem oferir una fotografia de la llengua entre 1964 i 1974; llavors estava en una situació bona malgrat estar en ple franquisme» i va destacar «El 95% dels parlants reflectien una fidelitat a la llengua», en canvi va alertar que ara, «Gairebé seixanta anys després, la cosa ha canviat molt: els més majors mantenen el català genuí, però els joves no tant».
Joan Veny va aprofitar la seva intervenció a Can Alcover per alertar sobre que l'ús del català podria acabar reduït a l'Administració. «La llatinització és un perill», va dir, en referència al procés que podria conduir la nostra llengua a esdevenir un idioma mort socialment.
Veny també va lamentar que el Govern espanyol no faci res per protegir la riquesa lingüística de l'Estat.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ojalá muchas más cosas estuviesen latinizadas. Que no diga tonterías. No hay ningún perill de que el catalán se convierta en una lengua muerta. Los hay que sacan el abrigo en pleno mes de julio.
Perill de llatinització, no. Risc!
És una llàstima que la directora general de política lingüística, estotjada al calaix dels trastos vells, no hagi aprofitat, ella que com a autoritat que és ocupava la primera fila, les paraules del savi per a oferir-li la seva dimissió.