'Sabates noves' és una aventura que ens connecta amb les cançons populars, la natura i el pas del temps. En parlam amb el seu creador, Tian Gombau:
1. Com sorgeix la idea de construir aquesta història a partir del significat d'unes sabates?
En les primeres sessions de treball amb Jordi Palet, teníem diverses propostes per a l'espectacle, però no acabàvem de trobar-li el sentit a cap. Un dia, estant els dos treballant les idees a Vinaròs, li vaig contar els meus records de la tradició de Santa Caterina al poble. De menut, eixe dia els pares ens compraven sabates noves per a l'hivern. A la capsa de sabates buida li posàvem dins la prima, un pastís de merengue molt fràgil i a la tarda anàvem tots els xiquets i xiquetes a menjar-lo al riu. Era una xicoteta excursió als afores i també un dia de festa. Ell va veure que hi havia una bona història per a contar. Vam començar a gratar en els records i això ens va donar molt de material per a l'obra.
2. 'Sabates noves' parteix d'una història local de Vinaròs, però alhora és una història universal. Quins elements la fan accessible per a tothom?
El fet d'agafar una festa tradicional, molt local i dotar-la d'un sentit universal es crea quan hi afegeixes una temàtica que ens pertany a tots com a persones i crees una dramatúrgia que l'estructura. En aquest cas, l'aventura i els conflictes que troba el protagonista pel camí d'anar i tornar al riu, i evidentment, el parlar del creixement tant físic com emocional.
3. És una aventura tant per a infants com per a adults?
Per als xiquets l'espectacle és una aventura del protagonista, per als adults ja hi ha una altra lectura, els records de la infantesa, la connexió amb la natura, el pas del temps, el fet de créixer com a persones al mateix temps que ens creix el cos, el peu, la talla de les sabates...
4. Treballes amb teatre visual i d'objectes. Quins objectes empres a 'Sabates noves'?
Bàsicament unes sabates i unes quantes capses de sabates. Clar, per a un espectacle d'objectes, tindre sabates i caixes per a jugar, és tot un tresor. Les sabates et donen moviment, les caixes una infinitat de possibilitats d'ús. Es poden transformar en el que vulgues.
5. I què en destaques de l'escenografia i el muntatge en general?
L'escenografia dona molt de joc. No és estàtica, permet moure-la i crea dinamisme. Quant al muntatge, m'enxisa el fet de poder compartir una part de la meua infantesa i que agrade a tots els teatres del món. Té un final molt emotiu i sobretot als adults, els toca ben endins.
6. És una obra traduïda a set idiomes. Com és l'experiència de representar-la en altres països?
Enriquidora. Combinar teatre i viatges és fascinant, un somni fet realitat. Al final, t'adones que no som tan diferents, ni a Tijuana, ni a Tampere (Finlàndia), ni a Omsk (Sibèria), ni a Vinaròs. Com a éssers humans, més enllà de la societat on vivim, la cultura, les religions, els costums... tots tenim els mateixos anhels, somnis, desitjos...
7. Comptes amb trenta anys de trajectòria i actualment et dediques a les produccions familiars. Què et captiva d'aquest tipus de teatre?
El públic menut (treballem a partir de tres anys) té una gran receptivitat, no està 'contaminat' com els adults. Et permet treballar espectacles que poden semblar simples, però realment han de ser senzills. I trobar la senzillesa no és fàcil. No pots embolicar-te amb trames i subtrames. Tampoc caure en l'error de presentar grans efectes, perquè això ensucra, però no aporta qualitat a l'espectacle. Fer-ho senzill i carregar-ho de poesia, si a més a més toques les emocions del públic, ja podem estar contents!
'Sabates noves'
- Premi MAX a millor espectacle per a públic infantil i familiar 2020
- Premi del Públic Professional, Int. Puppets Theatres Fest. "Visiting Arlekin", Omsk 2019
- Millor Escenografia, Fira de Teatre de Titelles de Lleida 2019
- Millor Espectacle de Xicotet Format, FETEN 2019
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.